De l'última a la primera

Llegeixo el diari de l’última pàgina a la primera, saltant-me, religiosament, la secció d’esports i fent una parada cada cop menys distreta per la d’economia. M’agrada començar la lectura amb les notícies del cinema, el rock i l’art. És una forma més prudent i en general més satisfactòria d’apropar-se a l’actualitat del dia. El costum ve per via familiar i, per bé que darrerament, i per causes que desconec -i que no deuen tenir gaire importància- me’l salto amb una certa regularitat, continua amb un cert vigor. Una excentricitat que, em consta, és compartida per moltes persones. Sóc, igualment, dels que dobleguen -maltracten?- les pàgines del diari, dels que escriuren al marge i n’estripen un bocí. Acabo amb els dits bruts de tinta i acumulo diaris vells a la bossa mentre em pregunto: perquè pesa tant?
Al meu davant, al tren, hi ha una noia molt jove que assaja una cara tota seriosa –vol semblar més gran–. Du una maleta de rodetes, d’aquestes que no cal embarcar. Intenta llegir el diari que li han donat a l’aeroport i que ha agafat una mica temerosa: i si s’ha de pagar? Se’n surt malament. Se li desmunta, no sap com posar-se, comença a llegir una notícia però els ulls li salten a la següent, i així anar fent. Arriba a un quadernet central, i no se’l deixa per després. Error. Continua llegint, saltant-se la narrativa oculta del diari del dia. Em fa pensar en una d’aquelles parelles noves que es fan petons sense saber-ne. No han practicat prou. Les ulleres xoquen, també el nas: l’acte de tocar-se és un gran gest equívoc. No diré que llegir el diari és un acte d’amor. Però suposo que si que l’és, d’alguna manera. He dit que no ho diria. I ja ho he dit.
[Foto de Marcel Germain]


PUBLICAT EL 9 DE JUNY DE 2008 A ALBUMDERETALLS.BLOGSPOT.COM.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *