A cinc mesos del #9N, Badalona, la la tercera ciutat del país el bloc format per ERC, ICV+EUiA i CiU obté excel·lents resultats i guanya amb claredat al bloc format per PSC, PP (que té l’alcaldia), C’s i UPyD. 31,975 vots vs. 27.845. 

El PP patina, bé que sense un gran terrabastall i C’s només aconsegueix la meitat dels vots de les darreres eleccions. El PSC, per la seva banda, continua guanyant en termes absoluts, però perd catastròficament quasi 11.000 sufragis.

El -diguem-ne- unionisme no ha mobilitzat, a menys de mig any de la consulta per la independència, malgrat la bandera anti-consulta ha estat visiblement aixecada a la ciutat per la força que avui detenta l’alcaldia. En les darreres setmanes han visitat el municipi bona part dels pesos pesants del partit nacionalista espanyol: d’Alfonso Alonso, Jorge Fernández-Díaz, Soraya Saenz de Santa María i Estaban González Pons. Pobres resultats, finalment. Pocs han vist el fum de l’incendi pretesament declarat al bell mig de la societat catalana.

 

No és prudent (ni segurament factible) fer una interpretació d’aquestes dades de cara al 9N, la participació ha estat massa desigual i hi ha massa variables a considerar. Tanmateix, podem concloure que: 

• Badalona no viu el procés amb el mateix dramatisme que els líders de PP, C’s i PSC i que el debat sobre el model d’estat es porta amb naturalitat. Crispació? Exemplar naturalitat.
• Els espectaculars resultats d’ERC en barris del districte 3 i 5 i els bons resultats d’ICV-EUiA fora del districte 1 mostren que el Dret a Decidir s’eixampla i es fa més ric (complex) i és cada cop més un tema de ciutat. 
• L’emergència d’una força com Podemos a molts dels barris de Badalona implica que una part de la població que viu el debat sobiranista amb més distància emocional reivindica una mirada més respectuosa i audaç al tema, de plantejaments federals però amb cristal·lina radicalitat democràtica. Tota una lliçó, de la que el PSC segurament hauria de prendre nota.
• Es mantenen zones de la ciutat on els plantejaments de transformació de l’actual model territorial entren encara amb massa dificultat: el districte 4 i 6, on el PP, de fet, es fortifica i C’s escala posicions. Són barris molt poblats. Són barris clau. Els partits a favor de votar el #9N hi milloren resultats, però encara tenen (molt de) camp per créixer.

Han corregut per la xarxa les projeccions dels resultats de les eleccions de diumenge amb les properes municipals. L’Ismael Peña López ha fet els càlculs a partir de l’aplicació de la llei d’Hondt. 

Si europees #Badalona: @JordiSerra2015 6 @oriolllado 5 @AlbiolAlcalde_ 4 @ferranfalco 4 @Alexmanyas 4 @cs_badalona 2 @ahorapodemos 2

— Ismael Peña-López (@ictlogist) May 26, 2014

Ja ho veuen, debacle del PP i ERC segona força, a tocar de la primera, el PSC. Un escenari que fa vertígen i que ens serveix només (subratllo) com a pista per detectar algunes tendències que caldrà veure (i estudiar) si tenen prou consistència. Per ara és un exercici més lúdic que pràctic.

És difícil fer projeccions amb una participació deu punts inferior (42%) de la del 2011 (52%); un esforç que es complica si tenim en compte la desigual distribució de l’abstenció als barris. La mobilització del votant sobiranista i/o crític ha estat evident, penso, vistos els resultats d’ERC, ICV o Podemos. Difícilment d’aquí un repetirem aquesta pauta tan desigual.

Tanmateix, les eleccions marquen algunes línies molt i molt interessants: 

• ERC esdevé una força central, i fa dos fronteres molt reveladores: al districte 1, amb CiU i en bona part dels districtes 3 i 5, amb el PSC. L’oferta del partit republicà és atractiva en els dos pòls de la -dita i per sort ja superada- sociovergència. El projecte creix -i guanya- en barris ex-socialistes, crec que donant sentit a l’aposta de centralitat de la direcció de Junqueras i el treball amb la gent de NEC. Caldrà veure si es consolida la tendència, però de moment a ERC ja sabem que aquests barris caldrà trepitjar-los molt més. Això ho explica molt bé la Marina Porras en aquest article. 
• ERC i ICV-EUiA obtenen un creixement molt important. El seu creixement, junt amb l’entrada de Podemos (caldrà veure si aquesta formació es presenta el 2015 i fins a quin punt el seu votant es pot sentir atret per la CUP, diria que ara només parcialment) certifica un cert tomb cap a l’esquerra. Veurem si es consolida de cara el 2015. A la ciutat circulen veus que reclamen una candidatura àmplia. Caldrà estudiar-ho amb deteniment, i amb la màxima fredor possible. De moment, per separat, els dos projectes demostren un bon estat de vigor i una capacitat -per ara provada- d’arribar a sectors diferents. Sumarien o restarien en cas d’anar plegadades? 
• CiU, seguint la tendència nacional, guanya vots, però de forma moderada (vist el context, és un resultat estimable) i veu com el seu contrincant als barris que dominava és una ERC amb qui no es neutralitza i no pas el PSC. En tot cas, CiU continua sent una força molt important a Badalona, i ha de participar en el debat dels grans temes de ciutat i en la definició d’alternatives de govern. … i no només “perquè sinó els números no surten”.
• El PSC aguanta com a primera força, però amb una dramàtica sagnia de vots, molts dels quals es van quedar a casa… o van saltar a ICV, ERC o Podemos. Vistos els resultats de C’s a Badalona, diria que ben pocs van apostar pel partit de Rivera and  Co.
• El PP a Badalona perd més de 8 punts (del 20.56% del 2009 al 12.36%) i passa de ser la segona força a la quarta en un moment en el qual el govern del PP a Badalona ha forçat la màquina augmentant escandalosament l’exposició de l’alcalde en la comunicació institucional (sobre això, el PP a la ciutat ha rebut tres requeriments de la Junta Electoral en les darreres setmanes). En Xavier Garcia Albiol sap que per tenir alguna possibilitat d’èxit ha de deslligar-se de la marca que li fa de paraigua. Ho sap tan bé que el tancament de la campanya electoral del PP es va anunciar a Badalona com un acte en solitari de l’alcalde amb el logo del partit minusculitzat, malgrat comptar de convidats amb Saenz de Santamaría, González Pons i Camacho. Se’n sortirà? En un context de crisi evident, en la polarització creixent del debat sobiranista…el PP de Badalona es podrà mantenir com el partit d’en Xavi? Té prous arguments? Crec que no.

Les eleccions de diumenge ens conviden a un prudent optimisme (i en el cas del partit del qual sóc candidat, a una justa celebració), però també revelen ombres i vulnerabilitats. Ens toca estudiar els resultats amb més detall… i continuar treballant.