Màrius Díaz, més enllà dels elogis fàcils

Màrius Díaz, més enllà dels elogis fàcils. Imprescindible entendre i reivindicar críticament la seva petjada amb tota la seva complexitat.

Continue reading

Post 28M a Badalona

L’impacte de les eleccions municipals a Badalona encara és massa recent per fer les valoracions reposades que l’escenari polític que n’emergeix demana, però aquests primers dies diferents mitjans m’han demanat una valoració. Són les següents:

Un mapa blau Gènova a Badalona (Crític, 30/5/23) + La Badalona que ens espera (Línia Xarxa, 7/6/23)

D’altra banda, al voltant del 28M també podeu estirar el fil en els següents enllaços:

Badalona després de la campanya

👉 Article publicat al Línia (7.6.2023) I quan va despertar de la campanya, la ideologia, tossuda, indiferent, seguia allà. El primer aprenentatge en la Badalona de l’endemà del tsunami PP a la ciutat serà entendre que una cosa és la campanya articulada al voltant de l’amigable i exitós ’badalonisme’ (un artefacte útil en la seva ambigüitat) i l’altra el que passarà a partir d’ara quan passem dels eslògans als fets. 

El Partit Popular ha aconseguit per encerts propis —i també per incompareixença dels altres— quadrar un cercle impossible: haver governat la ciutat quasi sis dels anys que van del 2011 fins l’actualitat i, en canvi, presentar-se a la ciutadania com una ‘nova solució’, sense assumir cap responsabilitat en l’actual col·lapse municipal. Més encara: el PP ha fet que el seu perfil gestor (que mai ha estat acompanyat per resultats tangibles, per cert) i l’agenda estudiadament multicolor dels darrers mesos amagui la realitat d’un discurs polític molt menys amable en termes socials i comunitaris i aquest sí, sense tantes floretes; un discurs que ha anat penetrant, lluny de la mirada d’analistes i politòlegs. (continua)

Continue reading

Un mapa blau Gènova a Badalona

👇 Article publicat a Crític el 30 de maig de 2023

La campanya multicolor Xavier Garcia Albiol i el seu eslògan ‘de bon rotllo’ (quin cínic contrast amb el Limpiando Badalona) s’ha transformat en qüestió d’hores en un prepotent i aclaparador blau Gènova imprès al mapa de la ciutat, almenys durant els propers quatre anys. El PP té des d’ahir el doble de regidors que tota l’oposició sumada i s’ha imposat en tots els barris de la ciutat. De fet, en 23 dels 28 barris electorals (administrativament la ciutat està dividida en 34 barris) el polític populista ha situat el seu hàbil ‘Badalonisme’ per sobre del 50% dels vots, pulveritzant totes les prediccions i enquestes publicades.

Tres dels cinc barris per sota de l’omnipresent 50% conservador són al cor de l’anomenat centre de Badalona (Casagemes, Centre i Dalt de la Vila), zona zero del sobiranisme a la ciutat, i on tanmateix el PP ha aconseguit situar el seu projecte per sobre 30% tot obtenint, sí, la fita simbòlica de ser-hi primera força. Als barris del Centre de Badalona, Garcia Albiol duplica el percentatge respecte 2019: és el cas de Casagemes, el gran graner independentista de la ciutat, en què passa del 14,02 al 32,70%

Són les dues Badalones que tant han explicat la política a la ciutat durant tants anys i que (continua)

Continue reading

Patrimoni (gens) secundari

[ Article publicat al Línia ]

Fa uns pocs dies, l’Ajuntament de Badalona recuperava tres fantàstics murals al pavelló de la Plana, dins el paquet de millores que està executant amb l’excusa de la celebració de la Copa del Rei. Atenció, aquest article no és sobre el penós estat dels equipaments municipals (caldria més d’un article, i tristament em continuo remetent a aquí); aquestes línies el que volen és reivindicar i convidar a (re)mirar elements com els que representen aquests tres murals. Realitats ‘invisibles’ en el nostre apressat dia a dia i que són alguna cosa més que el paisatge necessari i instrumental: ben al contrari mostren un capital patrimonial que cal reivindicar. Murals ceràmics, façanes serigrafiades, rètols de botigues amb tipografies singulars… i també edificis esdevenen un escenari quotidià que massa sovint donem per descomptat, però que si hi parem esment veurem que és ple de petits tresors.

Els tres murals ‘salvats’ de la Plana són significatius per dues raons. En primer lloc, perquè han estat recuperats i posats al dia (no és el més habitual) i en segon lloc perquè al fer-ho s’ha evidenciat el poc que sabem d’aquests elements de patrimoni quotidià que conformen la ciutat, més enllà dels béns patrimonial de gran valor i que tenen una lògica de protecció diferent més restrictiva, encara que, bé ho sabem a Badalona no sempre eficaç (aquest darrer fet també donaria per un altre article, ja veuen que se m’acumula la feina!).

(Continua)

Continue reading

Cartografies des de baix

Parlo de cartografies alternatives, a partir de les experiències ‘des de baix’ del #camíLila del Grup de Dones de Llefià, de la iniciativa que vol recuperar el bàsquet al carrer a Badalona, dels mapes de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i de la Taula sense Llar. És el meu article al Línia d’aquest mes:

Hi ha una falsa cultura de l’abundància. Ni tota la música és a Spotify, ni tots els llibres es troben a Amazon ni el Google Maps ens porta a tot arreu. Per omnipresents i poderosos que siguin els tentacles d’aquests grans nodes d’informació privats, hi ha un coneixement que requereix –sempre requerirà, de fet– la participació activa i en primera persona. Hi ha cartografies que descriuen les nostres ciutats i que s’han creat des d’aquesta perspectiva singular, lluny del corrent principal i de les seves brillants trampes (i no tan evidents omissions). Hi ha mapes, doncs, que no són fruit d’un algoritme sinó d’un compromís col·lectiu, continuat i tenaç per fer aflorar totes les realitats i problemàtiques.

Continue reading

Ciutats que es donen l’esquena

Hi arribem amb el B24, un autobús interurbà que enllaça Barcelona i l’Hospital de Can Ruti, sense passar ni pel centre de Santa Coloma ni pel de Badalona. Un recorregut singular que sembla defugir el disseny radial de la xarxa. El vehicle recorre amb una velocitat comercial prou competitiva diferents barris situats sobre l’autopista C-31, robusta frontera urbana (i tanmateix ja invisible, de tan normalitzada que la tenim): Morera, Bufalà, Montigalà, Lloreda, Sistrells, Llefià, Santa Rosa, Bon Pastor i Sant Martí, fins a entrar a l’Eixample, el cor dins del cor.

El bus ens deixa en una zona molt poblada. En aquest punt es troben els límits administratius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, dos municipis que es dibuixen d’esquena al mapa: l’un mirant al mar, l’altre al riu. D’esquena i tanmateix indissolubles, indistingibles a peu de carrer.

Hi ha unes vistes fabuloses del riu, aquí. Des d’aquest punt, el traç d’aigua i verd es mostra com el que és: l’articulador d’un gran corrent urbà; un gran cabal també de cultura (com demostra aquest projecte en marxa). El bus ens ha deixat a la falda del turó que, situat sobre el parc del Molinet, acull el nou Hospital de l’Esperit Sant. A tocar, en un precari aparcament que aviat es convertirà en parc (ens expliquen), hi trobem un mirador privilegiat de l’eix Besòs, expressió que de vegades sembla dita més com a conjur que com a compromís real.

Continue reading

Problematització de l’espai públic: sempre paguen els mateixos

[Article publicat al Línia el dilluns 3 d’octubre]

En el primer mandat del govern del PP a Badalona es va practicar una estratègia urbana de problematització de l’espai públic. Tota una paradoxa, perquè allò que es propagava arreu i amb una certa complicitat veïnal era precisament el contrari. A Badalona es van convertir en sospitosos tots els espais que tinguessin un component comunitari. Un càlcul ben cínic per afavorir una resposta política que, més enllà de l’epidermis de l’aparent ràpida solució, va servir (i serveix) de ben poc. Eliminar els bancs on seure d’una plaça era la manera d’acabar amb el soroll d’aquell grup de joves que havien convertit l’espai en lloc de trobada en els llargs vespres d’estiu. Tancar l’aixeta de les fonts era la manera d’allunyar les persones amb dificultats per accedir a l’aigua corrent. Solució o trasllat del problema?

Badalona, en això també, feia punts de nou com a pionera de l’urbanisme hostil que, poc temps després, es practicaria contra les persones sense llar –per cert, avui ben vigent en ciutats de tot pelatge polític.

Cap d’aquestes preteses solucions serveix per a gaire res més que per traslladar o agreujar el problema. Un mal diagnòstic mai és un bon presagi. El problema no és el banc ni la font en si mateixos, ni el portal on aquella persona sense llar planta el Continue reading

Drets grans per a ciutadans petits

El meu darrer article al Línia Xarxa, amb referències a Tonucci (via Carles Capdevila) i la darrera enquesta de l’Institut de la Infància de Barcelona (IERMBCN).

Els infants són ciutadans de ‘ple dret’, però no sempre són tractats (i escoltats) com a tals. I és així com la ciutat perd l’oportunitat d’entendre i d’aprendre d’uns dels seus usuaris més avançats, exigents i imaginatius.

Fa uns dies, l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (més informació aquí) revelava algunes dades preocupants, fruit d’un treball molt interessant de l’Institut de la Infància de la capital. Les seves conclusions conviden a una reflexió que hauria d’interpel·lar també els municipis de l’àrea metropolitana.

Entre el 2017 i el 2021, el percentatge d’infants gens satisfets amb la seva vida a la ciutat s’ha quasi duplicat, i això que els nens i les nenes porten les ulleres de color de rosa gairebé de fàbrica. Hi ha una expressió tècnica (quasi poètica) que ho descriu: el biaix de Continue reading

L’Agenda Besòs, proposta compartida a reconstruir

De l’oportunitat que suposa el projecte del Hub de l’Audiovisual per #Badalona (i pel país) i sobre la necessitat d’enfortir el Consorci del Besòs (i reconstruir el consens al seu voltant). Enfilo algunes reflexions en aquest article al Línia Xarxa. Es tracta d’un recorregut pels acords polítics que l’any 2016 van portar al rellançament del Consorci del Besòs com a eina per ajudar la transformació del territori que enllaça Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Barcelona, sumant una mirada urbanística i social. Un consens a reconstruir avui, després del bloqueig de la seva ampliació, viscut aquests dies al ple de Badalona. A les Tres Xemeneies, l’Eix Besòs s’hi juga tant! Es comença a perfilar un gran projecte de país, el hub audiovisual, que és una oportunitat que no podem deixar passar i que entre tots hem de treballar perquè connecti de veritat amb les necessitats i la realitat dels municipis on s’enclavarà. Hi ha temps, hi ha feina! També el podeu llegir a Continue reading