“El desallotjament més gran de la història” o el fracàs social més gran de la política?
Convertir un drama humà en gasolina electoral no soluciona cap problema, només el desplaça i l’agreuja. Desallotjar persones sense oferir alternatives és protegir la desigualtat estructural. No acceptem marcs que ens volen petits i dividits; el futur es construeix des de la col·lectivitat.
Article d’urgència publicat avui al Línia:
Continue readingEl cas del B9 a Badalona, l’antic institut en desús que des de fa dos anys acull en un precari assentament diversos centenars de persones migrades en situació irregular, és la manifestació eloqüent d’una política de ciutadania fallida. Aquesta crisi humana la podem analitzar des de dues perspectives: la primera, des de la crua realitat del seu impacte dramàtic en la vida d’unes persones; i la segona, a partir de l’explotació política que se’n fa.
L’Amadou va ser una de les víctimes mortals de l’incendi de la nau ocupada d’El Gorg de 2020. Foto: O.L.
Aquest article se centra en aquest darrer angle i intenta ser una dissecció de l’estratègia comunicativa del govern del PP a Badalona, en un tema de gran pes en el seu projecte de ciutat (i en sintonia al relat de les noves dretes extremes a l’ús). Al voltant del campament al B9 trobem desplegat tot un seguit d’accions orientades a maximitzar beneficis polítics (no pas a solucionar res).
A continuació, algunes claus per entendre com funciona, a la manera d’un (hipotètic) manual:
Continue reading
García Albiol, el bastó i la pastanaga, en expressió de Francesc Valls a El País, ha tornat a tenir els focus de l’actualitat nacional en les darreres setmanes. No ha estat el tardeo –exhibició de fast cultura per a les multituds marca de la casa– ni l’enèsima andanada contra l’immigrant pobre –amb què salpebra les seves xarxes socials–, sinó les entrevistes que va oferir a les dues ràdios públiques del país i en què, entre moltes altres qüestions, va reconèixer que el català mereix protecció perquè està en una situació complicada, i que ell està a favor de mesures per promocionar-lo. Es tracta d’un posicionament calculat? D’un error comunicatiu? D’una cínica frivolitat? (continua)
Continue reading
Aquest agost, el Govern de la Generalitat ha demanat formalment als ajuntaments que intensifiquin el seu compromís amb el Pacte Nacional per la Llengua. Els municipis són l’administració més propera a la ciutadania i, per tant, argumenta l’executiu, tenen un paper fonamental en la promoció del català. Des de la proximitat, diu la teoria, es poden detectar necessitats específiques, generar complicitats amb el teixit cívic i desplegar accions concretes que facin del català el que ha estat i ha de continuar sent, un instrument de cohesió i d’oportunitat.
Tot un repte, passar de la ‘teoria’ a la pràctica, i més en un municipis com Badalona, que trenca tots els motlles, i en què la llengua del país viu una realitat precària tant pel que fa al seu ús social, com a la dificultat que les persones que la parlen habitualment tenen per exercir els seus drets lingüístics.
El Govern proposa, entre altres mesures, que cada ens local designi un responsable polític per liderar les polítiques de llengua, que s’impulsin plans locals adaptats, que s’incorporin clàusules lingüístiques en la contractació, que s’asseguri el compliment de la normativa i que els treballadors de l’Ajuntament i tots els seus serveis respectin els drets lingüístics dels ciutadans. També anima a crear taules locals, enteses com a espais de coordinació amb el teixit associatiu, educatiu, cultural i econòmic. La comunicació oficial enviada als consistoris inclou, finalment, una moció perquè els plens municipals aprovin la incorporació de cada ajuntament al Pacte. (continua)
Continue reading
El cicle Converses sota la Figuera, impulsat pel projecte cooperatiu Vall de Betlem i la Sargantana i que he tingut el plaer de moderar personalment aquest mes de juny, ha consolidat un espai de reflexió pausada, amb vincles intensos amb el territori, la cultura i la sostenibilitat a un dels cors més verds de l’àrea metropolitana, a pocs metres d’alguns dels barris més poblats d’Europa. Durant tres vespres de juny, sota l’ombra fresca d’una fantàstica figuera i amb la vinya de Sant Jeroni de la Murtra com a escenari, hem viscut una experiència que ha servit, més enllà de passar una bona estona —que en els temps que corren, ja seria un acte de per si prou meritori— sinó per reivindicar:
[ Article publicat al diari Línia el 4 de juny ]
Sant Roc és un dels barris de Badalona més coneguts fora del terme municipal. Amb la Mina, Sant Cosme o Can Anglada forma part del club de l’estigma urbà a Catalunya. Són, certament, barris d’altíssima complexitat, que és la freda manera de dir que la gent que hi viu ho passa malament per arribar a final de mes; llocs on s’arrosseguen problemes de salut, atur o fracàs escolar, arrelats de fa anys.
Però en els seus carrers i places trobem també exemples de resistència (i resiliència) comunitària, i casos d’èxit, malgrat tot. La història d’aquest article és una història d’èxit, o més ben expressat. Una història d’èxit… a mig fer.
Construït a correcuita entre els seixanta i els setanta per reallotjar veïns del barraquisme metropolità i de la construcció de la C31, que el parteix en dos, (continua)
Continue reading
No és fàcil de veure, ni en la realitat urbana ni, malauradament, en l’agenda política a #Badalona. I tanmateix, la realitat d’un determinat model d’infrahabitatge persisteix indiferent a la pobladíssima Serra d’en Mena. D’això en parla aquest article meu al Línia, que comença amb aquesta cita de Julià de Jòdar, extreta de l’Atzar i les ombres (Comanegra, 2023): “… Sobre el tortuós i delirant infernacle del soterrani, un seguit de racons foscos i humits concebut per un usurer i traçat per un embriac…”
Continue reading
+Article publicat al Línia Xarxa.
Aquest any es compleixen deu anys d’un govern atípic i, probablement, irrepetible: el que, el maig de 2015, va portar Dolors Sabater a l’alcaldia de Badalona i a presidir un equip format per Guanyem, la seva formació, ERC i ICV-EUiA. Van ser tres anys d’altíssima intensitat, fins que un acord entre PP i PSC va posar fi a aquella experiència un any abans del previst, desencadenant una autèntica muntanya russa en l’estabilitat de la política local. Badalona viuria, en tan sols quatre anys, quatre plens d’investidura.
D’aquell govern –batejat, segons els gustos, com a ‘de nova política’, ‘del canvi’, ‘republicà’ o ‘indepe’– hi haurà ocasions per parlar-ne al llarg d’aquest desè aniversari. Però, per obrir boca, i tenint en compte que no hi ha res com els exemples concrets, exposo un llistat d’iniciatives que van definir aquell govern de progrés i que, lamentablement, els executius posteriors no van continuar amb la mateixa determinació o, directament, van desmantellar. (continua)
Continue reading
Un altre juliol. Toca agrair i reconèixer la tasca i el compromís de tantes monitores i monitors q un estiu més han assegurat casals, colònies i campaments divertits i enriquidors! Jovent + voluntariat, una estructura d’estat, q caldria fer més accessible (l’educació en el lleure és, tristament encara, un factor de desigualtat).
Gràcies, per la part q ens ha tocat, a l’equipàs increïble de l’esplai Cra-Crac de Badalona!
Aquesta foto mostra la manera com l’Ateneu Sant Roc té cura dels materials q utilitza. Una petita gran lliçó, que implica compromís ambiental i capacitat organitzativa, i que posa l’accent en els detalls que, sumats, fan gran tota acció. El meu article al Línia d’aquest mes de maig al Línia va d’aprenentatges.
Continue reading