M’agraden els timbres vermells. Tenen alguna cosa que em recorda les ‘pelis’ d’espies d’abans, en un espai minúscul concentren totes les esperances d’un desesperat ‘Pla B’. Em fan pensar en la guerra freda i aquells telèfons que comunicaven Moscou i Washington permanentment. També eren de color vermell. No és casual. Passen coses, quan hom prem un d’aquests timbres. Tanmateix, el de la imatge, al carrer Barcelona de Granollers, es va quedar amb les ganes. És que em prenc massa seriosament els timbres vermells com per a trucar-hi frívolament.