És un tema aparentment menor. Però només aparentment. El govern del PP ho pot disfressar (i ho disfressa així, de fet) com una qüestió merament logística, de recursos humans, un tema estrictament provisional. I no. 

Resulta que des de fa uns mesos, dos districtes de Badalona disposen d’una deficient atenció ciutadana que fa que el veïnat no pugui contrastar dubtes i propostes amb els seus representants, ni, d’altra banda, fer determinades gestions de forma descentralitzada. Això no es deu a una raó conjuntural, sinó estructural.

És el reflex d’una política que cortocircuita intencionadament tots els mecanismes existents de participació ciutadana (ja dèbils de per si, i francament millorables, per bé que això seria una altra qüestió). Així, en surt perjudicada l’atenció ciutadana a les oficines de districte, i també la feina dels avui adormits consells de districte i d’altres òrgans que fins fa pocs anys afavorien espais de treball endreçats i ben reglats entre el govern municipal, les associacions de veïns, les entitats i la ciutadania.

Tot plegat s’ha substituït intencionadament per accions que no obliguen ningú (que depenen de la bona voluntat o no del polític, per tant) i que no estan regulats (cosa que deixa en situació d’indefensió al ciutadà). No es convoca un consell de districte, però es fa una reunió en un bar, no es respon una queixa al programa consensus, però es fa un ‘reply’ a Twitter. És evident que la interacció del polític en entorns diferents, sigui en la informalitat d’un establiment o a la xarxa és útil i interessant; però ha de ser complementària, no subsitutòria.

El govern del PP a Badalona ven com a proximitat aquesta mena de ‘trobades’ i interaccions, mentre menysté els espais que de veritat ofereixen garanties i estabilitat al debat i la transformació ciutadana. Una falsa ‘proximitat’, en realitat accions d’hàbil maquillatge.

Que des de fa mesos dos districtes de la ciutat no tinguin el personal d’atenció al ciutadà no és casual. Reflecteix una visió de la participació ciutadana personalista, arbitrària i sense un retorn ni uns objectius clars. 

Per això mateix ERC ha reclamat que les oficines es dotin del personal necessari, tot insistint (de nou) en un punt recurrent: cal posar al dia del reglament de participació ciutadana per adaptar-lo a la realitat actual, on trobem, per sort, una ciutadania molt compromesa i que reclama la cogestió, més transparència, l’impuls de polítiques més innovadores i acords més vinculants.

Participar no és estar informat, participar és decidir. Per això cal un marc ambiciós i valent, consensuat, públic i estable i uns instruments sòlids i perdurables, que no depenguin de l’humor i l’agenda d’un alcalde per veure quan té un moment per reunir-se amb uns veïns… en un bar. És massa important el que ens juguem. Tenim diferents oficines de districte al territori i la urgència de fer servir totes opcions disponibles per a un govern més proper i eficient.