Després de vint-i-cinc anys

Deien que el Facebook servia per això, per trobar amics i fer sopars d’exalumnes. Impressiona una mica pensar que fa un temps, potser només un any, jo també ho creia, això. Avui ja sabem que el Facebook és l’avançada d’una nova manera d’entendre les relacions, una manera difererent de relacionar-nos amb la xarxa. Però també és, sí!, l’instrument que ajuda aplegar, al voltant d’una taula, els vells amics de l’escola. Ahir vaig tenir el primer d’aquests sopars, amb la meva promoció, la del 84, de l’Artur Martorell de Badalona. I va estar bé, la veritat, molt bé. Hi ha converses que s’agafen en el mateix lloc on les vas deixar, fa vint-i-cinc anys. I això no és mèrit del Facebook. És mèrit nostre i està bé dir-ho.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *