Vet aquí un recull d’articles, dels molts que s’han escrit aquests dies al voltant de les negociacions sobre el futur govern municipal a Badalona. Jo vaig escriure la meva opinió, en aquest apunt, però ara m’ha semblat més oportú aplegar en un sol espai algunes de les visions que més m’han interessat aquests dies, ara que inciem una setmana clau. Dissabte, passi el que passi, sabrem qui és l’alcalde de Badalona els pròxims 4 anys. He aprofitat per a destacar mitja dotzena d’articles publicats en diferents mitjans i blogs, tot aplegant-los segons quatre idees (que em semblen) clau.
El campament base o el futur govern de Badalona com una qüestió de nació i també d’estat: “No hay 26.890 xenófobos en Badalona, ni el hombre del PP es un fascista. Es un frío y tenaz profesional de la política al que le han encargado llevar a cabo un experimento de largo alcance. El campamento base. El demonio de la playa, sin embargo, se ha colado en el laboratorio. No hay una mayoría clara. PSC e ICV suman doce concejales, uno más que el PP. La llave la tiene CiU (cuatro concejales). ¿Qué hará el partido de Artur Mas, el Partit de Catalunya, ante esta operación de Estado?” L’Enric Juliana a La Vanguardia, el 30 de maig. Llegiu sencer aquest article, un clàssic, aquí.
“Badalona es la España que viene” Altre cop l’Enric Juliana, uns quants dies més tard (vegeu-lo), el 5 de juny, al mateix mitjà.
Parlem de pacte? O parlem de canvi? o de com en realitat no hauríem de parlar de ‘front comú’ sinó de ‘projecte comú’: “L’alternativa a un govern dèbil del PP a la ciutat només pot bastir-se des d’un canvi de paradigma.” Ho deia en Jordi Ballesteros el 27 de maig, el blog del qual m’és imprescindible aquestes setmanes. Podeu llegir l’apunt en aquest enllaç.
“Tan difícil seria fer un govern de consens basat en independents o en aquelles persones, a títol individual, on fos fàcil trobar un acord sobre la seva idoneïtat per a tenir una cartera?” L’Ismael Peña-López, fa de firma convidada a badabit.org, el 25 de maig. En aquesta reflexió fa una proposta de govern diferent que és (continua…)
(…) agosarada, però també interessant i, crec, pertinent.
Tanmateix, va ser en Pep Mita, el 24 de maig, al seu blog, el primer a dir públicament que potser l’alcaldia havia d’anar al tercer en (permeteu-me) discòrdia. “[Ferran Falcó és proclamat alcalde] El tal Garcia Albiol no arriba al poder. S’explicita que ha estat un pacte de ciutat entre el generós PSC, l’històric i responsable ICV-EUiA i l’agraït CIU. La resta de forces queden perplexes, o sigui: tots –protagonistes o no– comencen a treballar una nova manera de governar Badalona sense interesos partidistes.”
El nou lerrouxisme i quina ha de ser la nostra resposta: “¿Son conscientes los socialistas de que el PP mantiene con el PSC una relación de vasos comunicantes? Montilla y compañía demuestran ceguera, si se dejan llevar por el resentimiento: cada nuevo espacio que ocupe el PP dejará de ocuparlo el PSC. Un PSC decaído y una CiU menos fuerte de lo que parece deberían redoblar esfuerzos para entenderse. La entrada de caballo siciliano del PP les hará daño a ambos. Y el catalanismo que comparten no puede permitirse el lujo de la división interna catalana. Una división identitaria, sentimental, que progresará con el crecimiento del PP en Catalunya. Atención: no se trata de demonizar al PP por hacer lo que cree. Se trata de alertar a CiU y PSC por no coser a las dos almas del país como deben.” L’Antoni Puigverd publicava a La Vanguardia, el 3 de juny, un article de nota.
“És evident que votar els seus candidats com a alcaldes legitimaria un discurs de segregació nefast per a Catalunya. Els dotaria de tota mena de recursos per construir una xarxa clientelar, basada en connexions personals i decisions arbitràries. I cediria una plataforma directa a una dreta estatal interessada a rebentar el sobiranisme emergent (com ho intentà amb l’autonomisme fa cent anys fent servir eines similars).” D’aquest nou ‘lerrouxisme’ en parlava, amb encert, en Carles Boix a l’ARA, l’1 de juny, un article, per cert, al qual discutiria moltes (moltísismes) coses.
“… Cal una gran coalició nacional contra la xenofòbia, combatent-la a ella mateixa, però també les causes que l’han fet aparèixer. El Pacte per la Immigració, un dels millors llegats del tripartit, podria ser-ne una bona base. Pot donar peu a polítiques socials i de regulació del flux migratori, dutes a terme amb la complicitat de les mateixes comunitats de nouvinguts, que en són els primers interessats. Cal afegir-hi, a més, una política de seguretat estricta i eficient. S’ha d’actuar des d’un catalanisme convençut i irrenunciable (que inclou el pacte fiscal: tot això, sense diners, només són paraules). Cal, a més, atacar a fons els punts de fricció, incloent-hi Badalona, abans que Albiol sigui alcalde i el PP, des de la Moncloa, en faci el seu aparador. Badalona és la gran pedra de toc per definir quina mena de país i de societat volem ser.” Ho escrivia en Toni Soler, diumenge 29 de maig, al diari ARA.
La soledat de Badalona o el destí ja està escrit? “Parece que ya es irrevocable. Xavier Garcia Albiol será el nuevo alcalde de Badalona. Para siempre quedará la sospecha entre los ciudadanos de que, más allá del respeto a la lista más votada, Albiol será alcalde a cambio de algo, tal vez los presupuestos en el Parlament o tal vez de compartir el gobierno en la Diputación de Barcelona: en suma, un escalón más en la pugna por alcanzar mayores cuotas de poder al precio que sea y aún a pesar de las promesas hechas. El candidato del PP ya no estará sólo en la lista de los políticos pragmáticos. En este juego no hay nadie inocente.” El periodista Jaume V. Aroca, deia això al seu blog, 5 de juny.
Reblava així en Jordi Barbeta a La Vanguardia el mateix dia: “A Badalona han fet tard. Passi el que passi dissabte que ve, el 2015 García Albiol serà elegit o reelegit alcalde amb majoria absoluta. El que no sabem és si Badalona només és el principi d’un altre fenomen.”
I finalment: “Y por eso gobernará Albiol, porque todos hablan de Badalona, pero en realidad a nadie le preocupa seriamente lo que pase en Badalona.” Demolidora, i esperem (encara ho esperem, sí) que no clarivident Pilar Rahola, el dissabte 4 de juny, també a La Vanguardia. Vegeu l’article sencer, aquí.