Esmoles l’espasa, treus ‘brillo’ a l’armadura, repasses quatre paraules desplegant un pergamí amb lletres gòtiques: el que diràs rima amb fracàs, però i què? penses que la rima està sobrevalorada, també a l’edat mitjana. Surts a fora, transformat de sobte: les botes metàl·liques amb forma de punxa són ara unes converse, i el vell pergamí, un iphone. Travesses el bosc encantat, a veure si aconsegueixes arribar a parlar amb la princesa captiva. Però palplantat davant de la torre, descobreixes que, de tan alta que és, ni tan sols saps si et mira, la princesa. Tot just aventures les trenes rosses i el barret cònic, la gasa blanca al vent. Sembla un dibuix de quan feies primària… Però mira, allà estàs tu, esperant el gest magnànim que decidirà si vius o mors aquesta nit, que no és una nit qualsevol: és dissabte a la nit.