Una altra mirada a L.A

El film Buscando un beso a
medianoche (In search of a midnight kiss)
, d’Alex Holdridge,
comença volent dir moltes coses i un pensa, als primers minuts de
metratge, mira, ja hi som, una altra pel·lícula d’un director novell
que vol trobar la clau de volta de la felicitat en 90 minuts. Però per
sort, aquesta petita obra acaba simplificant les ambicions i a l’hora i
mitja sap triar, encertadament, quina és la idea clau que volia
transmetre: l’amor com a cerca. És molt bonic, el final, amb aquests
tres amics que irrompen amb una versió sorprenent i desafinada del Wind
of change dels Scorpions (¿?): canten desesperats i eufòrics a la
vegada, amb por i alegria dient al vent del canvi… que no saben res.
Res. És, aquesta, una pel·lícula d’amor singular, que té coses (s’ha
dit repetidament) de Strangers than Paradise (de Jim Jarmusch) o de
Before sunset (de Richard Linklater). I està bé, perquè són dos
referents de pes, però que el director sap digerir bé. Los Angeles es
mostra com un decorat molt suggerent, –aquesta és una altra de les
troballes del film–, amb una abandonada quotidianitat que costa de
trobar en el cinema fet sobre la ciutat. El passeig per Broadway, al
downtown d’LA, amb les botigues de mexicans i els teatres abandonats,
és un dels meus particulars highlights. Ho va ser quan vaig visitar la
gran metropoli (aquí veureu algunes fotos), ho és també en la pel·lícula.

1 thought on “Una altra mirada a L.A

  1. La veritat és que només començar la pel·lícula vaig pensar: aquesta tia és odiosa i aquest tio li falta un bon bull. Per sort, la segona part de la pel·lícula queda una mica més clara i ens mostra les circumstàncies d’un i altre. Per què és tot tan complicat quan en realitat l’únic que volem és ésser estimats i poder estimar. La fotografia i la qualitat de la imatge la vaig trobar una mica irregular al llarg de tota la pel·lícula, tenint algunes escenes que destacaven.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *