Amb c, no pas amb g. Un bloc de butxaca, dels de tota la vida, de paper. També un llapis, amb la punta afilada, o un boli, o algú a qui poder-lo demanar. Et caldrà apuntar alguns telèfons, el nom d’un carrer, d’una persona o d’una botiga o una associació. Referències críptiques que caldrà descodificar, després. Amb puntual disciplina. El bloc serà la crossa imprescindible quan la conversa muta en combat d’idees: avançar arguments, definir les rèpliques el full de ruta del debat. Però finalment, el més important de tot serà quan miris el bloc i descobreixis que, malgrat tot el que hi apuntes, les pàgines en blanc són majoria. Sabràs que vas pel bon camí si més que les teves idees, que també, s’hi van fent un lloc les idees dels altres.

* Més informació sobre la campanya en la qual em trobo immers, aquí.