El Blues i Ritmes i la connexió 'europea'

Aquest dijous comença el Blues i Ritmes 2009: és l’edició dels vint anys però no la vintena edició del festival, convertit en cicle en els últims anys. Diferents interrupcions han afectat històricament el Blues i Ritmes que, malgrat tot, ha sabut mantenir una imatge de marca i un prestigi força sorprenents, atesa la falta de convicció del propi ajuntament en l’aventura i el molt modest pressupost que hi ha destinat. Ritme and Club, associació de la qual formo part, s’encarrega de la programació del festival i d’altres molt diverses tasques. En el menú d’aquest any brillen, de nou, noms de gran vàlua artística en actuacions exclusives i molt esperades, i que ja han començat a situar el nom de Badalona en desenes de mitjans. Dijous, Me’Shell Ndegeocello obre foc amb el seu soul d’autor, radicalment contemporani. El Blues i Ritmes es defineix per la singularitat de les seves apostes.

Hi ha una qüestió que voldria destacar i que sovint passa més desapercebuda. Aquest mes d’abril, dues de les quatre actuacions del cicle badaloní també han estat programades en dos dels equipaments més prestigiosos del món: el Barbican de Londres dedica la portada de la seva newsletter d’abril a l’Orquestra Baobab; i el Royal Festival Hall, inclòs, dins l’espectacular Southbank Center de la mateixa ciutat, destaca en el seu programa de primavera (fotografia destacada, vídeos al hall i fulletó independent), l’actuació de Dan Zanes. Un i altre passaran per Badalona aquest mes d’abril, com aquell que no vol la cosa, després de triomfar al Barbican i al Royal Festival Hall. Albert Puig va escriure al Time Out l’any passat un engrescador, i crec que just, regal en forma d’eslògan: ningú fa el que fa el Blues i Ritmes al Zorrilla. I això també val per aquest any, crec. 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *