Comparteixo algunes coses.
Per exemple:
1) “El PP ha demostrat que té moltes mancances per governar”: tot i que jo subratllaria que més greu que això és la seva agenda política, basada en una ciutat injusta, desconfiada, empobrida culturalment i cívicament, que un i altre concepte sempre van lligats.
2) “Criticar qui governa és molt fàcil, contribuir a la governabilitat, no tant”: jo afegiria, de fet en el text és implícit, que una i altra cosa forma part de la feina del polític a l’oposició (dins i fora del ple municipal). Contribuir a la governabilitat sense una visió pròpia, i per tant crítica, de perquè fas el que fas és absurd (i frívol), però pensar que la teva feina és només situar-te rera una pancarta, per cuidar només el teu votant més fidel és senzillament irresponsable.
3) “A Badalona, aquesta és una pràctica habitual, i és el que ha impedit que la ciutat avancés al ritme que necessitava, perquè la visió política ha estat tàctica, a curt termini, i no estratègica, de llarg recorregut.” L’estratègia a llarg recorregut passa –i aquí ja no sé si coincidim tant amb l’Andreu–, més que no donar oxigen al (des)govern de Garcia Albiol, a conduir-ne l’acció de govern amb un treball tenaç, exigent, discret i madur (que pot passar o no per la moció de censura). Aquest ‘treball’ l’han de liderar plegats els tres partits que conformen l’oposició al consistori (i que tants punts d’acord tenen, per cert; malgrat haver diferit notòriament sobre si calia o no investir l’actual alcalde).
En definitiva, el tema no és qui crida més (això ja li va bé, al Garcia Albiol, que sap treure rèdit a tots els batibulls) sinó qui incideix amb més responsabilitat i visió en les polítiques públiques. Aquestes polítiques (amb responsabilitats diferents, no cal dir-ho) són cosa del govern i també de l’oposició, com bé diu l’Andreu Mas.
Dit això, repesco un parell de fragments de dos apunts meus al blog, escrits aquests darrers mesos i que crec que lliguen. “PSC, CiU i ICV-EUiA tenen avui la majoria suficient per incidir en aquestes polítiques de fons i intentar recuperar aquell camí que vam emprendre correctament, bé que massa tard. El de la cohesió social és un tema crucial i requereix d’una oposició sense por a la política, amb ganes de convèncer, amb habilitats per forçar canvis significatius en l’acció de govern actual. Al capdavall, es tracta de defensar un model de ciutat que és compartit per la majoria de badalonins. I aquest és (o hauria de ser), més enllà de les estratègies de partit en un moment concret, un mandat inexcusable dels tres partits de l’oposició avui al consistori.” A Sant Roc, les coses no passen per sorpresa (21.1.2012)
“Deixem de queixar-nos del PP, exigim també als partits que conformen l’oposició que actuin a la una i amb visió de ciutat en aquells temes en els quals ens juguem molt més que un ajust del pressupost.” A Mitjans a Badalona, nota no tant al marge (29.12.2011)