És una pel·lícula preciosa, com totes les de John Ford. És una pel·lícula sobre la família, com totes les de John Ford. És una pel·lícula sobre un país que es forma, com totes les de John Ford. Però hi ha alguna cosa més, a ‘Young Mr. Lincoln’ (1939), un dels films més oblidats del genial director i que vaig recuperar fa uns dies en DVD. És d’una sorprenent actualitat. El film permet fer una oportuna revisió de la història dels Estats Units… i la seva capacitat de crear nous lideratges a partir de la narració. És la història mítica, la que interessa Ford. Compta més del que potser voldríem, la llegenda. Més que les anàlisis crítiques o erudites, és la llegenda la que ens subjuga i ens engresca, és la llegenda la que ens fa venir ganes de canviar les coses.
El jove Lincoln
I la llegenda, segons la conta John Ford, aniria així: una família arriba a New Saleem, el poble del jove Lincoln, en un carro que amb prou feina s’aguanta dret. Demanen els serveis d’Abraham, un jove d’una seriosa murrieria i una mirada ambiciosa i enigmàtica. No tenen res per donar-li… “bé, si, espereu!” -diu la mare!- “potser li podríem donar un llibre!” És un llibre de lleis, que ja és en mans del jove Lincoln. Un temps després, aquest mirarà el riu gelat i deixarà caure una petita branca sobre la tomba de l’estimada buscant que l’atzar li faciliti la decisió: me’n vaig? em quedo? es pregunta, com un Hamlet ‘sans culotte’. El jove, uns dies després, arribarà a la capital més pròxima muntat dalt d’un ase, i es farà un nom com a advocat de petits casos miserables. La pel·lícula explica el naixement de la consciència de servei al país d’un jove qualsevol. Només que no és un jove qualsevol.