¿És possible que un petit peix decideixi saltar des del seu bol de vidre a les pàgines d’un llibre, per perdre’s àvid de curiositat en un món de tipografies i històries infinites? Doncs és possible, ben possible, fins i tot si el nostre peixet és un d’aquells peixos de ciutat, petits i taronges, amb aquella vulgaritat tan ben portada, una petita criatura, que, hom diria amb gravetat i amb el cap mig inclinat, “aleteja sense gaires esperances”. I fins i tot així, aquestes coses passen. Tanmateix, aquesta no és l’aventura que volia explicar (tot i que està clar que és una aventura ben digna de ser explicada). ¿És possible que un noi petit salti amb valenta cortesia i amb la intuïció salvatge dels grans exploradors, a les pàgines del mateix llibre per recuperar el seu peix vermell? Aquesta és l’aventura que val la pena explicar. Que els llibres permeten això, i que això és molt, i que probablement això és tot. El llibre com una gran pantalla de cine, on tot és possible i on l’ordre i el concert és que no hi ha ordre ni concert. I així és com un peix desapareix un dia de Reis dins les pàgines d’un llibre, i un petit noi, que passa l’estona en una àmplia i fosca biblioteca, decideix anar al seu darrera i salvar-lo (o és el peix el que salva el noi?). Aquesta és la història que explica ‘The little red fish‘, el delicat còmic de Taeenun Yoo, un regal esplèndid (i savi) per aquest dia de reis de 2009.