El primer article comença així…

… com una salutació. Una salutació prudent, però també il·lusionada. No et conec, lector, o potser si. Potser quan llegeixis aquestes línies jo passaré pel teu costat i tu em saludaràs: “què, no sabia que escrivies al Tot?” Mira, doncs si. El Tot Badalona té aquestes coses. No hi ha molts mitjans, com aquest. Hi ha gent que espera el Tot, cada setmana, que va a la fleca a agafar-lo, i que si no el tenen, torna. Jo al quiosc, si un dia no ha arribat el meu diari n’agafo un altre. El Tot és la connexió amb el dissabte al matí, és l’exemplar rebregat en el cistell d’anar a plaça, és el retolador amb el qual encerclem les ofertes del pis, és l’àvia que sap moure’s amb agilitat prodigiosa quan a la botiga no hi cap ni una agulla i que ens diu “oi que em deixaràs passar, noi?”. (…)

Alguns dels meus amics esperen El Tot amb una veneració que no m’ha deixat mai de sorprendre. Els meus amics… i mitja Badalona. Un dia em van fer una entrevista, al Tot… i diria que la setmana de la seva publicació va ser, literalment, el més a prop que he estat mai de la ‘fama’. Bé, ja ens entenem, la fama… parlem de Badalona i de les seves coses. Sempre va bé posar les coses en quarentena, per si de cas. No us sembla? El Tot parla de la ciutat i ho fa al marge de les anàlisis polítiques, passant de puntetetes per les grans qüestions sociològiques. I no ens hi posem gaire de mal humor. No és poc, això. La fórmula? Una mescla singularíssima entre els fets més concrets (quan medeix un pis, quant val la moto que es ven, quin telèfon té un restaurant, quin dia és el pregó de Festes de Maig) amb la boja elecció dels temes de farciment: horòscops, curiositats, consells. Suposo que aquesta barreja –com un zàping a peu dret– és letalment eficaç mentre hom fa temps en una cua, o espera que arribi l’ascensor. Tanmateix, lector habitual de la revista, ja hauràs observat alguns canvis. És interessant –i audaç– el to que està agafant la publicació en els darrers temps. Hi ha un equip de gent compromesa amb la ciutat, que en parlen amb coneixement de causa. El Tot continua sent el Tot, però ara, a més, hi ha informació escrita i plantejada amb criteris periodístics. A mi m’han convidat a participar-hi com a articulista convidat. Cada quinze dies. Ens anirem veient. Començava i acabo de la mateixa manera: una salutació de dissabte al matí. Que tots sabem que són sempre les millors salutacions.
[ARTICLE PUBLICAT AL GRATUÏT ‘EL TOT BADALONA’]

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *