Imagino les llargues hores d’observació de Sabater i Pi, amagat entre la vegetació, provant de diluir-se en el paisatge, assajant la invisibilitat. L’imagino prenent notes i dibuixant; dialogant en silenci amb els protagonistes d’un país: les persones, les flors i els arbres, els gorgs i els penya-segats, els seus estimats primats. Hi ho contraposo amb la disfressa de turista a l’ús, armat amb xancletes i ulleres de sol (…) [continueu llegint l’article a Sostenible.cat, aquí]
Pingback: Twitted by oriolllado