Segona lliçó: A un periodista difícilment se’l pot jutjar per una peça concreta, -al capdavall depèn de tantes variables i tantes persones-, sinó per una trajectòria llarga, per la suma de moltes peces, doncs. Algunes d’aquestes peces poden ser fins i tot les peces d’altres, algunes d’aquestes peces no semblen ni tan sols peces. Embolica que fa fort. O no. La nostra ha estat, és i serà una feina canviant. [ARTICLE PUBLICAT A MEDIA.CAT EL MARÇ DE 2012]
Benvinguts siguin, fan falta. Amb més canals que mai, hi ha periodistes que estan aprenent a escriure en marcs realment sorprenents, impensables fa tan sols uns pocs anys (mesos, en algun cas).
Com s’escriu una crítica musical que es visualitzarà no en el diari de diumenge sinó a través d’una app de l’Spotify? S’escriu igual? Segur? De quina manera hem de plantejar una infografia? Ha de ser sempre un suport d’acompanyament? O pot tenir sentit en solitari? Hi ha una manera d’escriure per a gràfics? Com podem aprofitar nous canals com Pinterest en el qual proliferen aquesta mena de tractaments? Quina informació s’ha de donar en un ‘tip’ per a Foursquare? Per cert, se’n pot fer un aprofitament periodístic, d’aquesta xarxa social de geolocalització? Quina és la manera més eficient de presentar una conversa social a Storify? Pots programar la teva televisió a través de youtube? Hi ha molts exemples arreu i, cada cop més, també, al nostre país.
Grans professionals, alguns gent ben jove, comencen a fer bullir la xarxa amb bones iniciatives, bé que no sempre amb un model de negoci apropiat, un context normatiu i fiscal ajustat i/o un entorn empresarial suficientment sanejat, emprenedor i visionari. Això, però, haurà de ser objecte d’un altre article.