En Jordi Crisol ha publicat un article a El Tot Badalona titulat ‘Jo no vull fer-ho plegats’. És una aportació interessant, que m’interpel·la i ens interpel·la. En Jordi es pregunta sobre quina és la millor manera de treballar pel canvi des de Badalona. Ens agrada estrirar el fil del debat. Ho ha fet l’Agnès Rotger, candidata 2 d’Accent en aquest apunt i jo mateix, cap de llista d’Accent i número 2 a la llista amb ERC+Accent+RCat+JERC.
A continuació, reprodueixo el comentari que ahir li vaig fer al seu article:
“Jordi, gràcies per la reflexió. Compartim, ja ho saps, moltes coses.
A continuació, algunes idees que m’ha despertat la lectura del teu article:
– El canvi vindrà per moltes accions simultànies, impulsades des de sectors, col·lectius i partits diferents. Nosaltres contribuïm a això des de l’espai que ens és més proper. Acceptem (i reconeixem) que en aquest procés de transformació hi ha més actors. Ho vaig reconèixer explícitament en el meu discurs al Círcol.
– Ho dius bé: el repte és enorme. Però… em sembla que la clau no la trobarem si cerquem només ‘idees boniques, perfectes i pures’, sinó si sabem fer camí amb la gent que té capacitat per posar-les a la pràctica, amb els que saben generar els consensos necessaris, els que estan per canviar els marcs de referència… Aquí és on volem ajudar nosaltres. Tenim ganes d’incidir en les polítiques públiques, de tenir-hi responsabilitats, no ens fa por equivocar-nos, tenim paciència i tenacitat…
– Que no som els únics que tenim això? És clar. Nosaltres ens hem situat en l’àmbit ideològic en el qual creiem que podem servir millor a l’objectiu de tenir un país just, obert i interessant i sobirà. Que aquest espai (aquesta eina) no és la teva? És clar, també. Que creus que hi ha un espai més transformador, més a l’esquerra, que pot fer això millor? És evident. És d’aquesta sana dialèctica que surt aquest debat tan suggerent i necessari.
– Quina serà la força que tindrà més pes en l’impuls d’aquest canvi? Tu dius que segur que no serà el centre esquerra nacional. Jo no ho tinc tan clar.
Però insisteixo que el repte és tan gran que el ‘canvi’ vindrà per la suma de molts canvis, de moltes feines simultànies que convergiran en uns mínims (aquí hi ha la feina, en definir-los). Uns mínims per aconseguir un màxim: el consens per a un país socialment més just i que exerceix, #perquèlidónalagana, la sobirania (sigui per ‘marxar’, sigui per ‘quedar-se’, que això dependrà de tots).
I al final (o al principi) serà la ciutadania la que, exercint el vot, dirà qui juga un paper més trascendent en tot el procés.
Gràcies i seguim parlant. Sempre un plaer.
Ah! També et convido a llegir, abans que res, el que hi ha en aquest enllaç. Correspon a l’espai del nostre web dit ‘Preguntes més freqüents’: una sèrie de respostes que vam preparar el gener passat al nostre web. Intentem explicar alguns dels dubtes que se’t plantegen.”