Persones impossibles, figures deformades amb una elegància segura i altiva; una bellesa brumosa. Vegem-ho: cossos esvelts, rostres angulosos, el nas ben amunt i els ulls que fereixen amb mut desinterés. Unes veus llunyanes van xiuxiuejant: Tu no ets dels nostres, tu no ets dels nostres, tu no ets dels nostres.

És curiós com aquest quadre de Jean-Gabriel Domergue, Gina aux courses, avança l’esnobisme desesperançat (però ben acolorit) que, dècades després de la mort del pintor del ‘chic’ París, ompliria Barcelona i mig món amb les ‘vinyetes’ de Jordi Labanda. Domergue imaginava una dona que no existia –aquests físics cantelluts devien sobtar en les dècades de les carns generoses!–; però Labanda va de tornada, amb els seus dibuixos. Domergue pintava el misteri inaccessible dels rics, Labanda dibuixa la buidor de la ‘beautiful people’. Allà on Domergue veia una ‘mussa’, l’il·lustrador barceloní, sempre tan lúcid, veu un número de sèrie.