Ha nascut un nou règim! Creies que no es podia repetir? Un experiment de final de curs provoca el naixement d’una nova autocràcia, un projecte pedagògic interessant i agosarat que acaba desbordant tota previsió, en un petit institut a la rica Alemanya d’avui. Una dictadura de camises blanques comença a bategar en una ciutat qualsevol de l’Europa dels 25. El plantejament del director alemany Dennis Gansel amb la seva pel·lícula ‘La Ola’ (Die Welle) és molt atractiu, perquè provoca una morbosa curiositat. Una classe pràctica sobre la dictadura pot provocar el naixement d’un petit règim autòcrata? És així de fàcil? El professor Wenger, protagonista del film, ho aconsegueix en només una setmana. No hi busquem la versemblança –que està portada al límit, no cal dir-ho– i quedem-nos amb el poder suggeridor d’aquesta idea. Perquè les persones es senten seduïdes per la força del líder, perquè el pensament únic té aquesta irresistible capacitat d’atracció? La Ola vol donar respostes a aquestes preguntes i ho fa amb eficàcia narrativa, unes excel·lents interpretacions i un ritme molt ben portat… això no obstant, no aconsegueix anar més enllà del que és previsible, un cop plantejada la pel·lícula.
Tot i la seva previsibilitat en el desenvolupament, serà una bona pel.lícula per passar als instituts i que els xavals debatin.
És interessant saber que està basada en un experiment real (quins professors més bèsties!) dut a terme als EUA els anys 60, i que es va haver de suspendre… el tercer dia!, perquè la cosa se’ls anava de les mans.
Esgarrifa pensar que fàcilment podríem caure-hi…