“Independència no és separatisme”, diu Àlex Salmond, primer ministre d’Escòcia i líder del SNP. La cita la recull en Quim Aranda en un article a l’Avui d’aquest diumenge. Independència no significa separatisme? “La paraula independència potser espanta molts sectors de la població escocesa.” (…) Independència no significa trencament dels vincles històris o culturals” amb la resta de pobles de la Gran Bretanya, rebla el polític. “N’hi ha prou amb aquesta giragonsa verbal –independència no suposa separatisme– per fer viable el projecte de l’SNP?”, es pregunta el periodista. I tanmateix… és realment una giragonsa verbal? Perquè a mi em sembla, més aviat, el lúcid diagnòstic d’una realitat massa rica com per respondre a la clàssica (per antiga) descripció de frontera, sobre la qual s’articula el nacionalisme del segle passat. 

(continua…)

Sense voler entrar en els aspectes més conjunturals de la notícia –que desconec–; la cita de Salmond em sembla oportuna també per al nostre procés de construcció nacional. És un bon recordatori que les nostres societats es mouen a partir d’identificacions diverses i creuades i que per tant la reflexió sobre la identitat és necessàriament calidoscòpica. Avui som a molts llocs a l’hora, també som de molts llocs a l’hora.

Les paraules de Salmond, murri gat vell, ens conviden a afinar estratègies, més que no pas a navegar els impulsos. Refreden emocions, sí… però em sembla que avui toca això, precisament. Es tracta d’elaborar un bon argumentari per a la independència, és clar; però també d’acceptar que a Catalunya hi haurà molts graus de separació i que això, més que un debat pendent, és una realitat absurdament ignorada. Perquè al capdavall, l’endemà de la independència molts dels catalans que l’hauran votada es continuaran sentint ‘units’ a Espanya per vincles diversos. La distinció de l’escocés –independència no suposa separatisme– ens convida a una conversa molt pertinent, especialment en clau metropolitana; una conversa tranquil·la, amable i gens precipitada. La necessitem si el que volem és construir (i no només “separar”).