Días extraños (Strange days) va ser la primera pel·lícula que vaig veure de la Kathryn Bigelow, o almenys la primera pel·lícula que veia amb la consciència de la seva autoria. Va ser en una sessió de tarda, al Picarol. És estrany com algunes pel·lícules queden relacionades estretament amb el cinema on un les ha vist. No ho sabia encara, però aquell film entrava a la categoria de pel·lícules (personalment) memorables. Era un film vigorós, ràpid, d’un pessimisme abassegador. Un Blade Runner presentat amb l’òptica del món d’internet, que tot just es començava a popularitzar. Els androides convertits en experiència virtual, la memòria com a vídeojoc. Era el 1995. Avui, 15 anys després, la seva reflexió sobre la identitat i el record continuen ben presents. Kathryn Bigelow ha guanyat l’Oscar per The Hurt locker (En Tierra Hostil, aquesta nit. La primera dona premiada en la categoria de millor direcció. Una bona notícia. Els mitjans en van plens, avui. És el dia Internacional de la Dona Treballadora.