Avui s’ha presentat el llibre ‘Primeres Pedres. La refundació permanent de la ciutat de Badalona’. El llibre explica les raons (potser més que raons, les preguntes) que van animar el projecte escultòric, emmarcat en els actes de la Capitalitat Cultural de Badalona 2010. L’actuació ha estat realitzada en quatre punts de la ciutat pels artistes Dionís Orrit, Joan Sansa, Paco Fanés+Joan Puch, i Estenent el Desastre i Teresa Mateu.

El volum, presentat a l’espai Betúlia, recull la documentació gràfica, la descripció dels processos creatius i diferents peces de reflexió. El llibre, com explicava en Joan Sansa, funciona en realitat com la ‘cinquena pedra’ i és un aliat perfecte que ens ajuda a afinar el necessari debat sobre què és ser una ciutat, avui; alguna cosa que té a veure més amb un procés i cada vegada menys amb un ‘resultat’.

De fet, és com si els artistes haguéssin volgut respondre a Enric Juliana i el seu “moviment dins el moviment” (Mobilis in mobili, com va dir el periodista en el pregó de l’any passat). I, en efecte: mai estarà acabada, aquest ciutat. I aquest missatge, contrastat en la muda inertesa de les quatre pedres, és avui, un advertiment (que es pot llegir com un consell) ben oportú.