La ciutat no ha desertat (resposta a Andreu Mas)

“La ciutat que deserta”, escrius a El Punt d’avui. Un títol potent, reforçat per l’excel·lent il·lustració de Miquel Rof (diria que repescada d’alguna de les cròniques urbanes que jo escrivia a El Punt, oi?). Recupero aquest diàleg que anem mantenint (també) des de la distància. Andreu, jo faig tota una altra diagnosi, del que està passant a la ciutat, avui.

Coincidim que Badalona (o de forma més precisa, la ciutadania mobilitzada) ha quedat tocada pel resultat del 22M. Sí, és clar. Només faltaria! Això ha obligat –està obligant, de fet– a reconsiderar estratègies i a redefinir plans de treball. Aquest és el moment actual. No és exactament que no es faci res, és que en molts àmbits estem recomençant coses, estem repensant prioritats i maneres de fer. És positiu, això (sí!); malgrat es pot confondre amb inacció: indica, en tot cas, que s’està intentant llegir la realitat, veure què és el que ha anat malament i com pot anar millor. Ja t’ho pots imaginar, no és gens fàcil, aquest procés!

I tanmateix, aquests darrers mesos –del 22M fins ara– la societat civil badalonina s’està moviment amb intensitat: s’han produït connexions molt interessants i també algunes friccions (que indiquen moviments de fons, alguns certament preocupants quant a l’extensió d’un enfocament frontista).

La moguda de la Diada és símptomàtica d’una resposta potent (per bé que millorable); però també és important recordar la gentada que va assistir el mes de juny a la festa de la cohesió social organitzada per Òmnium; o la plaça de la Vila plena de gom a gom fa unes setmanes per l’escola en català.

D’altra banda, a la feina de “Badalona som tots i totes” s’afegeix la de la Taula de Cultura, que torna a treballar amb un full de ruta renovat (aquest mes de novembre han començat a treballar tres comissions noves). Per no parlar del Correllengua i d’altres històries recents, també importants (en les quals no he participat directament però sí que he mirat i miro amb interès): Badalona es Mou, Cercle Artístic de Llefià, homenatge Dauder, programa d’activitats de l’Ateneu Roig… Ah, i també tot el treball que s’està fent a través de les comissions locals del 15M!

La ciutat bull, Andreu, en desenes de reunions setmanals. En serio. Jo, així, no ho havia vist mai. Totes aquestes reunions no es tradueixen en accions concretes, d’acord; però en tot cas determinen l’establiment d’un espai de trobada, el coneixement i reconeixment d’interlocutors, l’intercanvi d’opinions i la construcció progressiva (també la posada al dia) d’una agenda de temes. En definitiva, que totes aquestes cites fetes amb ‘nocturnitat i convençuda alevosia’, expliquen un corrent de fons.

Per sort, tot aquest moviment no neix com a reacció al 22M; de fet s’inicia força abans. I aquesta és la millor senyal, crec; perquè ens parla de com la societat civil va mudant la pell (canvi de persones, de temes, de maneres de funcionar…). L’arribada del PP a l’alcaldia obliga a recentrar part d’aquesta feina feta alhora a tants llocs i per tantes persones… però res més (res menys, tampoc, eh?).

Aquesta és la meva visió, almenys; crec que és compartida per altra gent d’entitats i també de partits. Suposo que no es mostra prou bé a la xarxa (en prenc nota, per la part que em toca), mirarem de comunicar-la millor. És tot un repte, i gens menor! Gràcies per l’avís!

Aquesta és la meva visió, deia; que també reflecteix el meu compromís actual. Tornar a la societat civil, el lloc on –després del meu curt pas per la política com a independent/s– crec que puc servir millor al país i la ciutat. Ara sense tenir un paper tan protagonista, intentant buscant una mica de calma per ordenar pensaments… i, per bé que paint encara uns mesos duríssims, animat i compromès, com sempre.

I aquí estem, Andreu; encara que no es noti prou. Aquí estem. Diuen que hi ha onades que fins que arriben a la costa no mostren tota la seva magnitud.

2 thoughts on “La ciutat no ha desertat (resposta a Andreu Mas)

  1. I tanmateix és ben cert que no es nota prou. Tota l’energia que semblava empènyer la ciutat durant la darrera legislatura sembla haver-se tornat “underground” durant aquesta. No inexistent — és ben cert — però sí oculta o, com a molt (cas del Cercle Artístic de Llefià, o els mateixos Genis) reactiva.

    Potser falta una agenda comuna.

    O potser falta fer-ho saber.

    O potser l’una i l’altra són la mateixa cosa.

    i.

  2. Oriol,
    gràcies per la teva resposta. M’alegra saber que hi ha un moviment subterrani a la ciutat intentant fer-la trontollar. Crec que seria important que s’expresses més públicament, i en aquest sentit insisteixo que cal que la gent que escrivia a la xarxa torni a fer-ho per donar pòsit a tot plegat. De fet, aviat tindreu notícies d’una iniciativa que des de Nautilus estem posant en marxa al respecte. Salut i força, doncs!!! 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *