El dia que en Jordi Ballesteros ens va explicar la idea del ‘Joc de Badalona‘, un taulell virtual amb preguntes diaries sobre la ciutat, ens vam mirar amb l’Ignasi Niubó, de la Sargantana, com dient… “ai!”. Però mira, han passat unes poques setmanes i tot un grup de gent molt entusiasta i eficient, articulada al voltant dels Amics de la Sargantana, s’ha posat a la feina i han aconseguit el que semblava impossible. ‘El joc de Badalona’ és el “tema” de les festes de maig: famílies, amics i coneguts discuteixen acaloradament respostes i preguntes i es troben amb sorpresa davant la façana del Círcol intentant esbrinar quins són els compositors presents en els serigrafiats de la façana lateral. Més de 1200 persones s’han llençat amb un entusiasme encomanadís a respondre les preguntes diàries enviades per correu electrònic i ho han fet perquè la idea és molt bona, perquè està molt ben executada (el disseny gràfic a càrrec d’en Carles Ballesteros i la Paloma Valdívia és notable) i perquè ha sabut generar complicitats amb un munt de gent. Fins i tot ha provocat un intent de ‘sabotatge’ a l’article del dimoni a la Viquipèdia! Tot plegat ha sortit de la mà de gent com nosaltres, al marge de programa oficial; de nou, lluny dels despatxos. Ha sortit per la cara. Ha sortit per la ciutat. I, de fet, diria que cada vegada són més explícites les senyals que indiquen que a la ciutat van naixent-li nous brots, d’un verd intens i que la nova saba s’obre camí malgrat els gestors de la mediocritat instal·lats a la casa de la vila, malgrat els advertiments del ‘tot està perdut’ dels vells patricis de l’opinió publicada més previsible incapaços de fer néixer res d’interessant del desànim i el cinisme. La tecnologia sense la idea és ben poca cosa, però una idea, avui, amb una bona adeqüació tecnològica… té resultats impressionants. És un deure explorar-los. En clau cívica, també. Aquesta és la lliçó del Joc de Badalona.