En aquest bar és fuma. I l’amo del tros, en Santi, et mira malament si demanes una cola light. “No tenim res light, aquí”, et dirà. Sí que hi ha, en canvi, un prodigiosa selecció de whiskys, una ajustada bodega de vins, alguna cocacola (per fer un combinat) i alguna tònica (per fer gintònics). I una carta que varia cada dia, i que et cantarà a peu dret: un pa deliciós, formatges, embotits, foie i, si tens sort, alguna amanida. Producte excel·lent, sempre, servit amb una lentitud que cal saber disfrutar; és declaració de principis. T’hi has d’esforçar una mica, sí. Però tot el que paga la pena requereix un esforç, no? En la penombra d’aquest establiment de ciutat vella, resisteix la Barcelona que no va amb xancletes. És el bar la Palma, al carrer de l’Espaseria, a tocar de Santa Maria del Mar.
(Foto: Rick Brunner).
No entenc com es pot assaborir qualsevol àpat en un ambient on es fumi. L’olor del tabac emmascara els aromes d’un bon àpat i la flaire del millor vi. Potser les persones fumadores no se n’adonin, perquè ja porten l’olor del tabac al damunt; forma part d’elles. Però, per a qui no fuma, és difícil gaudir d’un bon àpat en un ambient on hi hagi gent fumant.
No entenc com es pot assaborir qualsevol àpat en un ambient on es fumi. L’olor del tabac emmascara els aromes d’un bon àpat i la flaire del millor vi. Potser les persones fumadores no se n’adonin, perquè ja porten l’olor del tabac al damunt; forma part d’elles. Però, per a qui no fuma, és difícil gaudir d’un bon àpat en un ambient on hi hagi gent fumant.