La masia que hi ha a la confluència del carrer de la Costa amb el carrer Sant Sebastià, en un dels indrets més carismàtics del nucli històric de la ciutat, està cridada a ser un dels protagonistes d’aquest 2009 que comença, a Badalona. Fa unes poques setmanes, la Sargantana (web provisional) va obrir-hi el seu nou local, ostensiblement millorat i ampliat. Ben aviat, hi faran cap les entitats Òmnium Cultural i Centre Excursionista de Badalona, que ocuparan el primer pis.
Un i altre espai -planta baixa, el restaurant; i primer pis, de les entitats- funcionaran de forma independent, però plegats conformen una oferta conjunta de gran significació ciutadana. Són una aposta ambiciosa –i per tant plena d’expectatives– per a Dalt de la Vila, però també per la ciutat en el seu conjunt. La qualitat culinària va de bracet d’uns plantejaments d’activitat interessants, perfectament homologables al territori nacional tal i com han constatat les desenes de convidats que han participat de les activitats (de la gent de Polònia, a Jordi Barbeta, passant per Vicent Sanchis, Mathew Tree, Ramon Solsona, Mingus B. Formentor, Màrius Serra…). (CONTINUA)
La nova Sargantana representa una oportunitat enorme, per bé que em dóna la sensació que algunes persones de l’Ajuntament no ho han acabat d’entendre del tot. És preocupant: com si en aquesta ciutat tinguéssim tanta gent com l’Ignasi Niubó i l’Anna Abellán, els propietaris del restaurant, disposats a invertir en un negoci que és més que un negoci, en un barri que és més que un barri. Sigui com sigui, la Sargantana ha obert les portes finalment, amb una interessant col·laboració amb Marfil Alella, i aquesta és, naturalment, la notícia que compta.
En el procés per fer possible aquesta aventura hi ha hagut tota una colla de gent que ha ajudat a l’Anna i l’Ignasi, posant temps (i algunes coses més): en Toni Oriol, en Joan Oliveras, la Laura Garcia o jo mateix; i en un primer moment també l’Oleguer Serra, en Ferran Sancho o en Jaume Lladó, entre d’altres. D’entre tots, però, destaca sense discussió la feina de l’imprescindible Jordi Ballesteros, un patriota badaloní de pedra picada.
Fotos del nou local, aquí.