L'amor batega en la llumeta del 'rec'

Dissabte al vespre, al passeig del Born. La nit ha arribat amb tendresa, com en la novel·la. Som al bell mig de novembre, però una temperatura suau, prometedora, anima els turistes que amb apressada badoqueria descobreixen el la Barcelona cool més accessible. De fet, aquest sector de la ciutat és, principalment, el seu territori. També hi ha el públic local, és clar, però sembla que hi sigui d’atrezzo: hi ha qui fa algunes compres, altres passen decidits anant algun lloc tot sortint del quadre amb rapidesa. Però enmig de tota aquesta escena més aviat previsible, descobreixo una parella de nuvis que camina envoltada de fotògrafs. Hi ha un noi que il·lumina, dos que fan fotos i un altre que filma, caminant d’esquena, fent patir la núvia, que se’l mira una mica preocupada: i si cau? Estan fent les fotografies del ‘book’… o potser s’acaben de casar. Se’ls veu una mica incòmodes, però quan en la càmera s’engega el pilot vermell perden tota vergonya. Actuen amb una habilitat que em deixa parat: caminen radiants mirant a la càmera, com si fos un oracle. L’amor batega en la llumeta del ‘rec’. Mentre continuo el meu camí penso que només faltava una veu en off –el Gimferrer de Minoria Absoluta, per exemple– que cridés allò de: “ironia!” Abans de perdre’ls de vista els faig una foto. És aquesta.

1 thought on “L'amor batega en la llumeta del 'rec'

  1. Em pregunto, si no hi han llocs a Barcelona una mica més íntims…! Jo de la núvia, m’amago per sota les llambordes. Ells però, segur que eren feliços.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *