📰 Article publicat al Línia, també accessible, aquí.

Deu dels dotze barris amb una renda més baixa de Barcelona no tenen cap llibreria. Són dades elaborades a partir del directori de llibreries de l’Ajuntament de Barcelona i que ha treballat l’Agència Catalana de Notícies en una informació d’alt valor, de la qual se n’ha fet ressò també el Línia. Les zones més riques de la capital del país concentren el 61% d’aquests establiments, tot i que només hi viu el 33% de la població de la ciutat.

Les dades fan referència a la ciutat de Barcelona i en sí mateixes ja són prou preocupants, però, amb tota probabilitat, encara ho serien més si les plantegessim a nivell metropolità, en què el ‘factor perifèria’ s’agreuja amb desigualtats amplificades. A la falta de llibreries en bona part dels barris metropolitans s’hi suma un mapa encara incomplet en el desplegament de biblioteques (el cas de Badalona és flagrant) i de progressiva precarització dels equipaments veïnals i cívics que van construir-se els primers anys de la democràcia recuperada als municipis, i que avui han anat envellint sense un manteniment adequat ni un projecte de dinamització prou actualitzat.

¿On és avui aquella gran inversió cívica (i econòmica!) de principis dels vuitanta i principis dels 90 mitjançant la qual els ajuntaments van reinventar les ciutats sorgides del franquisme amb la posada en marxa d’equipaments culturals també en clau de barri? Moltes ciutats metropolitanes viuen encara d’aquell impuls. Aquell esforç d’establir nodes de cultura inclusiva amb el temps ha anat perdent força i eficàcia, i ho ha fet a mesura que els indicadors de desigualtat s’anaven cronificant i guanyant complexitat.

Aquests nodes de cultura —llibreries, sí; però també biblioteques, escoles, equipaments– són el que el sociòleg Eric Klinenberg en diu els “palaus del poble” , infraestuctures que cal protegir perquè una ciutat o un poble no s’explica només pels indicadors habituals de renda o salut, sinó també a partir de la proximitat a aquests espais de relació i cultura. Palaus que cal reivindicar com el que són, elements centrals de la república que volem i necessitem. Per cert, molt interessant aquest mapa de l’IERMB!

Allò que fa la ciutat no són els carrers i els edificis en sí mateixos, sinó l’acumulació de relacions i complictats entre els veïns i veïnes, la solidaritat i el sentit de comunitat que pot anar arrelant.

Per tant, parlem d’espais físics, però no només. Llibreries, sí, però amb presentacions i grups de lectura; biblioteques, és clar, amb tallers i activitats; escoles, naturalment, amb una bona xarxa de camins escolars i associacions de pares i mares ben connectades amb el barri i la seva realitat; museus, per suposat, però amb portes obertes i projectes que interpel·lin.

Aquest article començava parlant de llibreries, però la cosa no només va d’això, ja ho veieu; sinó de valoritzar la infraestructura cultural… d’entendre que és aquí, en fer espessa i resistent aquesta malla cívica, on ens juguem el futur! I que són molts els fronts on cal defensar la ciutat com a projecte col·lectiu!

Com quan a Badalona es van tornar a projectar places amb fonts i bancs (que havia anat suprimint el PP mentre va governar), o com quan un col·lectiu s’organitza per defensar la reobertura d’una biblioteca (i es troba amb un bon esforç de transparència per part de la regidoria responsable), quan es fa un bicibus per arribar al cole, quan el museu de la teva ciutat decideix treballar amb arxius veïnals i recuperar la història oral del municipi… o quan un llibreter perd part dels llibres a la venda per un xàfec un dia de Sant Jordi i els lectors s’autoorganitzen per ajudar superar la mullena.

Els palaus del poble no els podem donar per descomptats, van costar molt de lluitar; i són moltes les persones que diàriament els defensen com el que són, garantia de futur, font d’oportunitats, vacuna contra la indiferència i l’individualisme, instrument contra la intolerància.

Repensar les ciutats també des d’aquesta perspectiva és imperatiu i urgent… i del tot necessari, com ho és que a aquest repensament vingui acompanyat de bons projectes connectats amb la ciutadania… i una inversió suficient! Estaria bé que aquest fos també un tema de gruix en el debat de les municipals que s’apropen.