És un temps lleuger, aquest; líquid, en diuen, també. “¿El hombre de tu vida ya está fuera de tu vida? Vénde”. Un anunci de Cash Converters, la versió yankee de la ‘casa d’empeños’ de la posguerra, converteix l’amor en material de venda. Cole Porter, l’any 1930, presentava a Broadway el seu Love for Sale. L’any 1945, la Billy Holiday convertia el joc transgressor en un lament feridor. “Old love, new love, every love but true love.”

El consumisme rampant inaugurat a partir dels anys cinquanta als Estats Units ha anat convertint l’amor en un consumible més, un objecte substituïble, sobre el qual cal aplicar les normes d’optimització del benefici. La Billy Holiday no portaria el seu anell a vendre, crec. La desvergonya de l’eslogan publicitari mostra, més enllà de l’àcida agudesa del creatiu, una crua manera d’entendre les relacions humanes, ben lluny de l’ànima de la senyora de la nit. Sense sentiment, sense pietat. Al millor postor.