“Les entitats i organitzacions polítiques sotasignants volem expressar la nostra solidaritat i compromís associatiu davant el tancament unilateral per part de l’Ajuntament de Badalona del Cercle Artístic de Llefià, sense previ avís i al·legant uns motius que s’han demostrat inexistents.” Així comença el manifest impulsat pel Cercle Artístic de Llefià. M’hi he adherit, és clar, aportant a més aquesta breu reflexió, que reprodueixo seguidament:

“Les entitats que treballen per la ciutat -com el Cercle- ja paguen el lloguer de l’espai del qual fan ús. No el paguen en diners. El paguen amb hores, dedicació, compromís, valentia i ganes de futur. El balanç, n’estic convençut, està encara a la banda de la societat civil.

És molt preocupant el que està passant a Llefià i gens menor. És el símptoma, (un símptoma més, vull dir: concert JERC, acte de la Hispanitat a la Plana, denúncia de lloguers de locals, Diada…), del trencament d’una complicitat necessària, vital. El reconeixement mutu (i també crític, si cal… que cal) entre tots els actors que participen en aquesta gran obra col.lectiva que en diem ciutat.”

Per cert, que la Dolors Sabater també en parla, tot citant la meva aportació.