Avui he respost un breu qüestionari que m’ha fet arribar la Gina de Tera, periodista. Es tracta d’una breu entrevista que sortirà, previsiblement, a El Tot Badalona de la setmana vinent. Repassem els més prop de 8 anys al capdavant d’Òmnium Cultural de Badalona. Acompanya aquestes línies el vídeo que es va projectar dimarts 11 de gener després de la meva darrera junta com a president, al llarg d’un sopar molt emotiu amb gent que ha format part de l’equip d’ÒC en els últims anys.
– Quan mires enrere i veus la feina feta en tots aquests anys, quins pensaments et venen al cap?
Que va ser un encert plantejar el ‘nou’ Òmnium amb ganes de sumar amb les persones que havien fet feina fins al moment. En aquest sentit, jo m’he sentit molt acompanyat de l’anterior president, en Carles Amat. És una persona molt generosa, amb un gran sentit de ciutat i de país. Tots plegats, hem pogut engrescar un equip ampli i jove, ric en coneixements, amb ganes i amb habilitats per ajudar a assentar l’entitat i transformar la ciutat. Quan miro enrera, penso que el gran capital de l’entitat és la seva gent. I que aquest capital ha estat renovat i que avui ha convertit Òmnium en una referència pel que fa a una manera de fer informada, ambiciosa i constructiva.
– Si et dic llengua, què em dius?
Et dic oportunitat, riquesa… conversa. Et dic que llengua és invitació, somriure, creativitat, troballa… plaça comuna. Per aconseguir-ho, però, calen moltes complicitats: l’acompanyament de la llei, el consens polític, el compromís ciutadà. Malauradament, ara és un moment (…)
(…) molt complicat. Pel compromís ciutadà no pateixo… pels altres dos aspectes, sí.
– I País?
Catalunya viu avui una segona transició. Fa temps que ho dic. I cada vegada n’estic més convençut. Vivim un procés constituent: ha començat a sacsejar la societat civil. Ara ha d’arribar a la política. Òmnium té un espai important a jugar, aquí. Representa molt bé, crec, l’esperit del 10J: la necessitat de trobar els punts comuns, no només per defensar-nos millor, sinó per proposar i parlar de futur; no només volem ser un país normal, volem ser un país millor.
– I Cultura?
La cultura és l’eina. És el fil que cus el país, que el fa més crític i exigent. I també que el fa més feliç. Cal augmentar els diners que es destinen a aquest àmbit. En clau nacional i en clau local.
– Has estat el president del nou segle, quines línies marca aquest nou món?
Les associacions, avui, han de ser més àgils i flexibles. Han de programar activitats, però sobretot han de saber escoltar i després han de fer feina de discurs, han de tenir un paper de lideratge més actiu. A Òmnium hem mirat de treballar en aquesta línia.
– Era necessari que OC s’adaptes a les necessitats socials de Badalona (molt diferents a les d’altres ciutats catalanes)?
Una de les feines que hem tingut a Òmnium és adaptar la manera de fer de l’entitat a la realitat metropolitana. Això vol dir entendre que el treball per la cohesió social és prioritari. I això vol dir que cal entendre també que la nostra manera d’entendre la cultura no pot ser ‘a la defensiva’, sinó que hem de fer un esforç, tots plegats, per entendre la seva realitat necessàriament dinàmica. Ens queda molta feina a fer, però. Aquesta conversa tot just l’hem iniciada.
L’entrevista continua la aquí.
Em costa encara assumir que ja no et llegeixo-t’escolto com a president d’Òmnium, les teves paraules sempre fan diana, sempre transporten un misstge nítid…costa no dir el tòpic “et trobarem a faltar” perquè és una evidència… t’ho he dit vegades i t’ho ha dit molta gent, però hi torno: el mèrit de com vau fer la renovació i l’entrada gairebé massiva de gent jove en una junta “vella”, de com vau treballar l’encaix entre sensibilitats i punts de mira tan diversos, de com vau sumar i transformar sense fracturar, i el mèrit de com heu fet crèixer la pluralitat i obertura de la junta-entitat al llarg dels anys, amb una visió de ciutat inclusiva irrenunciable i amb un compromís real, efectiu, en pro d’aquest fer ciutat des de l’escolta, el diàleg i l’aportació… aquests mèrits són de tot un equip, d’acord, però són en bona part teus com a cap d’aquest equip i d’aquesta idea, i crec que són un exemple, un model. Transversalitat, xarxes-ciutat, inclusió, cohesió, participació, compromís, obertura, mirada global i actuació a la menuda… buff, quanta feina feta i quanta per fer! Gràcies per la teva dedicació, Òmnium ara és una entitat amb una funció important a nivell de país, i també ho és a nivell de ciutat. Hem de seguir sumanat!
Et desitjo molta sort en el teu propòsit de fer arribar la teva experiència i aquestes maneres de fer obertes, dialogants i inclusores al camp polític. Un repte complex, sens dubte, però qui repte no ho és?