La gestió d’un mitjà de comunicació no és només una qüestió de quadrar números i, tanmateix, durant massa setmanes a Badalona hem fet veure que la clau de volta per a salvar la seva ràdio i televisió locals era si la cosa es quedava en 20 o en 30 persones menys a la plantilla. Finalment, Badalona Comunicació prescindirà de 21 persones, alguns dels quals aprecio personalment i professionament des de fa temps.
Poca, gens, informació sobre els criteris seguits per prendre la decisió. La falta de transparència és un motiu més que alimenta el recel i el neguit creixents amb la que cada vegada més una part significativa de la societat civil de la ciutat (significativa, sí, però no majoritària, crec) es mira l’acció de govern del PP.
Una de les víctimes de la llista d”acomiadats’ té, si se’m permet, una especial significació. És un programa, en realitat. Es tracta de Nines Russes, amb Cristina Pitarque, Carlotta Santos, Núria Fanñanàs…, el qual, des de fa més de 3 anys, ofereix un altaveu (mai més ben dit) a les diferents veus de la ciutat. És incòmoda, segur, aquesta mirada complexa i atenta a Badalona, que tantes complicitats ha sabut generar i que ha rebut diferents premis arreu del país. Ho explica molt bé, això, la Dolors Sabater al seu blog.
Ara quedem orfes d’un mitjà que ens ajudava a explicar als altres perquè primer ens ajudava a explicar-nos a nosaltres mateixos, tan diversos, de tants colors i parles. I avui els veïns d’aquesta ciutat restem una mica com les nines russes d’aquesta fotografia feta fa una estoneta, a casa: cegues, inexpressives, engolides per una negra nit, més llarga del que molts havíem imaginat.