Divendres a la tarda està per fer; dissabte al matí és una llista de coses boniques; la tarda, el so llunyà d’una pel·lícula; la nit, misteri, neó, blonda. Diumenge al matí és la lletra impresa, el gust salat d’una oliva; i el dinar, que arriba amb ordre i concert, estovalles netes, cerimònia i els xisclets dels més petits. La migdiada és una treva merescuda i inviolable. Diumenge a la nit és, finalment, la conquesta més necessària que urgent: t’apuntes a un cine? a fer un mos? Que els caps de setmana acaben el dilluns, a les vuit del matí. Amen.