Finalment la moció que vam preparar Esquerra Republicana de Catalunya i ICV-EUiA es va aprovar, tot garantint-se així l’ús industrial del polígon de Canyadó-Manresà. La moció aprovada la trobareu aquí.

A continuació la meva intervenció al ple del 30.6.2014 tal i com la vaig preparar i que vaig ‘seguir’ parcialment. Al vídeo la trobareu a les dues hores 14 minuts i durant 5 minuts.

“Benvolguts conciutadans,

tant els que serveixen Badalona com a càrrecs electes, presents a aquesta banda de la sala; com els la serveixen des d’organitzacions polítiques, socials, sectorials o ciutadanes, presents a aquesta altra, i també a baix. Bona tarda a tots, també als molts que ens segueixen gràcies a les noves tecnologies, a Twitter o a través d’streaming.

Abans d’entrar en matèria, dues prèvies. 1) No hi ha temes petits en política local. 2) No hi ha temes que en política no mereixin una reconsideració… o una rectificació.

La política es mostra en la capacitat de saber veure i valorar les conseqüències de determinades decisions i en la capacitat d’escoltar i revisar acords. Per avançar a vegades s’ha de retrocedir. I sempre, en tot cas, cal prendre les decisions amb la màxima informació i prudència, i més si aquestes decisions tenen a veure, com la que avui ens ocupa, amb el model econòmic de la nostra ciutat.

Amb ICV-EUiA i el comitè d’empresa de Giró defensem avui que es reconsideri la modificació del pla especial urbanístic d’ampliació d’usos del sector industrial dels barris de Canyadó i Manresà, aprovada fa uns mesos. L’objectiu és aconseguir que es garanteixi l’ús industrial de determinats carrers, ara posat en risc amb l’actual modificació del planejament.

Proposem doncs, la modificació del pla especial per excloure les parcel·les situades als carrers Jaume Ribó i de Vallmajor de possibles usos recreatius i culturals i estudiar detingudament a través d’una comissió constituïda a tal efecte, els usos terciaris al polígon de Canyadó i Manresà.

Creiem que la ciutat ofereix molts espais per a la instal·lació de sòl comercial i recreatiu i que és un luxe que no ens podem permetre, amenaçar sòl industrial. Al capdavall, aquest sòl industrial és un capital vulnerable, que és i ha de ser prioritari preservar.

La indústria en una ciutat com la nostra té un valor afegit enorme, i en cap cas pot ser vista com a part de cap problema… sinó com a part de la solució.

No és per un ‘romanticisme’ mal entès que enyora aquells titulars que situaven la ciutat com a capital de la indústria a l’estat espanyol; és des del realisme i la responsabilitat que demanem tornar a situar la indústria en el cor estratègic de la ciutat. Una indústria posada al dia, ben dimensionada, adeqüada a la realitat del municipi. Indústria.

I parlar d’indústria, encara que sigui a partir d’aquest tema aparentment petit, és parlar de model de ciutat. I és una bona notícia. N’hauríem de parlar més.

Pensem que la indústria ha estat absent massa vegades en una acció municipal que ha tendit a deixar-se conduir per les inèrcies i que no ha pogut o sabut plantejar polítiques propositives sobre el tema.

Avui celebrem també la moció que presenta Convergència i Unió per la millora dels polígons, i reivindiquem l’impuls d’un pacte local per la reindustrialització del municipi, en la línia del que proposavem fa uns dies des d’Esquerra.

Esperem poder abordar-ho en el que queda de mandat i en especial en el mandat que començarà en menys d’un any, si no hi ha canvis polítics de fons que invaliden aquest calendari determinat per la legislació espanyola.

Finalment, ens posem a disposició de la resta de forces, sindicats, actors i ciutadania per continuar-ne parlant i anar plantjeant entre tots el model econòmic i productiu de la ciutat de les pròximes dècades.

El cas del pla especial urbanístic a Canyadó i Manresà ens convida veure que no podem passar per alt cap modificació que afecti els nostres polígons industrials. Afecta la nostra competitivitat i qualitat com a ciutat i això, creiem, mereix que l’Ajuntament en ple revisi avui allò que va acordar fa uns mesos.

Gràcies per tot i en seguim parlant!”