És veritat que aquests dos cicles; fets en un format ‘amable’, amb una cervesa a la mà i amb material de suport (uns fulls-resum tipus ‘Verdi’, que potser caldria recuperar algun dia); es van combinar amb les cites –diguem-ne– més convencionals que també formaven part de la programació general de l’entitat en aquell temps.
En tot cas, demostraven l’interès (en realitat, la necessitat) que teníem per a redefinir el paper d’una associació com Òmnium Cultural en una ciutat com la nostra. I així, l’entitat, progressivament, va anar deixant de fer presentacions de llibres i conferències ‘tipus’ per oferir un altre ‘producte’ molt més intencionat. D’alguna manera, deixavem la reacció per la proposta. Les nostres activitats no només havien de parlar de coses ja fetes i acabades sinó de processos, de coses que s’anaven fent; amb dificultats, de mica en mica, precàriament, si voleu; però coses que s’anaven fent. I, gens casualment, utilitzavem/utilitzem aquí i allà la paraula ‘construcció’.
Uns anys després d’aquell ‘Per saber-ne més’, proposavem un altre cicle, el 2009: Converses sobre cultura. En aquest cas la conversa era en forma de diàleg entre gent (principalment) jove i (sempre) emprenedora al voltant de la cultura. Ara recuperem aquell mateix fil, en el primer cicle organitzat dins l’àmbit de cultura de la seu local, del qual formo part amb la Clara Forn, en la coordinació, Màrius Garcia, Albert Navarro i Núria Sadurní.
‘Pistes sobre una cultura en transformació’ és el nom del cicle, que obre aquest vespre, (crec) oportunament Vicent Partal, director de Vilaweb. Continuarem la setmana següent parlant dels nous relats de ciutat amb tres projectes molt diferents, Llefià.net, Desdelamina.net i deBarna. Finalment, tancarem aquesta primera part del cicle parlant de les noves formes de finançament de la cultura, amb la gent de Verkami i en Martí Serra (que també va participar en una d’aquelles primeres convocatòries).
Mantenim, per tant, l’aposta per mostrar la diversitat i la vitalitat de la nostra cultura, en clau de present, amb cura per reconèixer els projectes nous i joves. El ‘patriotisme’ de les coses ben fetes, per petites i modestes que siguin. No el menytinguem mai.