Deu anys de la mort de Joan Brossa. Escric aquest apunt mentre remeno entre els seus poemes per afegir-me al seu homenatge blocaire. Ho faig davant de la reproducció de la il·lustració que l’artista va fer per al museu del cinema de Girona, a partir de la seva escultura titulada “A de Cinema”, i que jo tinc penjada al menjador de casa. Finalment trio un poema que crec que descriu a la perfecció la sincera i cívica invitació a pensar i a crear que en el fons s’amaga rera la majoria de versos de Brossa. És d’una senzillesa brutal, quasi una fórmula matemàtica. I és bonic pensar que és infalible. Fa així:
 

Entrada

A B C D E F G H I

J K L M N O P Q R

S T U V W X Y Z

Sortida.