El tren de las 3:10, de James Mangold, és un remake d’una pel·lícula que no he vist. No puc dir si la nova versió era necessària o si aporta res de nou. Si que em veig amb cor de dir, però, que és una pel·lícula estimable, bé que un pèl llarga, amb un Russell Crowe que demostra la seva grandesa dotant d’una fonda humanitat -no pas ambiguitat- el cruel malvat que interpreta, aquest Ben Wade conduït al tren que l’ha de portar a la presó de Yuma i que passa a Conviction, si, ho heu endevinat, a les 3:10 en punt. Algú l’ha comparada –per variar!– a Sin Perdón, el gran clàssic de Clint Eastwood; però a mi em recorda més als spaguettis cuinats per Sergio Leone. Això no és pas cap problema, és més aviat una floreta: Leone era un director bàsic, però honrat, que sabia com pocs moure’s entre les regles d’or del gènere. Tanmateix, si que em veig obligat a intercedir des de la modèstia (i invisibilitat) d’aquest bloc: que deixin el vell Clint en pau.
La pel·lícula original és molt recomanable. És un western atípic -els que més m’agraden- amb un to molt opresiu, quasi claustrofòbic.