Un dia qualsevol. Entre setmana, passada la mitja nit. Tinc el Facebook obert i veig que en aquest moment tinc ’16 amics connectats’. Aquest indicador resumeix, com si calgués!, i amb indiscutible eloqüència, que la televisió ja no és el ‘rei de la casa’. Que el rei de la casa, el que ja ha canviat per sempre més tot un model d’oci, és l’ordinador personal. Però es tracta només d’un model d’oci? És només això, el que ha canviat? No. És molt més que això. És una forma de pensar, una forma d’actuar, una forma de crear. Setze cercles verds indiquen que, en aquest precis moment, setze persones naveguen, fan el xafarder, pengen fotos, escriuen als seus blogs, repassen notícies o miren alguna sèrie. La llumeta també indica que estan disponibles per xatejar. Però això és el menys important. El que és important és que la seva actitud davant del petit electrodomèstic -això és l’ordinador, al capdavall, no?- no és passiva, sinó activa. Potser també frívola, efímera, hedonista o egoista… però sobretot activa. I això no és poc, ni és qualsevol cosa.
Totalment d’acord. De fet, crec que aquesta és la principal causa de la desplomada en l’audiència de TV3. Un important sector de la seva ex-audiència, ha trobat a la xarxa una complicitat que ja no existeix la televisió però que sembla predominant a la catosfera. Caldrà veure a on porta tot aquest canvi social, però de moment ja tenim unes quantes manifestacions molt multitudinàries organitzades del “no-res”, un reconeixement internacional amb el .cat i una renovació força espectacular del panorama musical en català. El millor, però, que tota aquesta gent ha passat de l’actitud passiva que imposa el televisor a pensar, opiniar i actuar, un bon camí cap a un model de societat millor.