Qui era Pedro Rovira? Raons per no deixar passar la nova expo del Museu

Posted on by

El Museu de Badalona commemora aquest any el centenari de Pere Rovira i Planas (Badalona 1921-Badalona 1978) amb una exposició i la publicació d’un llibre. Pedro Rovira (era com es donava a conèixer) es va formar a París i, en tornar el 1948, va fundar el seu propi taller d’alta costura a Barcelona, tot i que va continuar vivint a Badalona, i amb el temps esdevindria un dels grans de la costura a l’estat. A continuació cinc raons per no deixar-se perdre aquesta exposició:

  1. Perquè sempre està bé fer un lloc per les coses boniques: vestits guardats com tresors i passats de generació en generació, estampats i teles precioses que semblen haver atrapat discretament secrets i promeses… entre les peces de Pedro Rovira quasi és com si sentissis una brisa llunyana d’aquell temps en què cada cosa tenia el seu lloc… i cada lloc, la seva cosa. És veritat que tot plegat és un joc, un miratge, en el què per una estona ens plau jugar i per uns instants els maniquins sembla com si gairebé ens proposessin un ball… el món que ens mostra al Museu de Badalona és tan ideal com, de fet, idealitzat. Impossible, de fet.
  2. Però tan se val, perquè més enllà de la seductora artificialitat de la moda, el Museu continua fent molt bé i amb altíssim nivell el que s’espera d’un equipament cultural de proximitat: contribuir a educar la mirada, acompanyar-nos en la descoberta de persones i costums en tota la seva diversitat. I en aquesta ocasió se serveix de la moda i el tèxtil, explorant una via interessantíssima per saber més de qui som fent un viatge de fora a dins d’un armari.Tot plegat una picada d’ull a una història que no sempre troba un lloc en els manuals i cròniques.
  3. I tot plegat, ens permet posar el focus a aquell tèxtil, que va ser una de les joies d’una indústria catalana musculosa, abans de la crisi del petroli i la globalització, amb forta presència a la ciutat i a la comarca. Un ‘record’ que podria servir-nos també com a reivindicació: del caràcter efímer de tota activitat econòmica si no sap defensar-se i adaptar-se; i de la importància de lligar valor afegit i qualitat amb tota la exigència, i també la proximitat. Pedro Rovira és la història d’un noi de Dalt de la Vila i la cerca del seu somni; una història singular, però que també s’explica en plural. Darrera seu, modistes, models, fotògrafs, dissenyadors gràfics, manofactures… Tota una indústria rera cada vestit.
  4. Perquè, de nou, el Museu aconsegueix un resultat fabulós amb una producció ajustada econòmicament, –amb molts elements reciclats d’altres mostres–, sense que això malmeti la potència la qualitat estètica i funcional de la mostra. En aquesta ocasió, a més, sap treure molt de partit dels espais disponibles fent un molt bon recorregut entre les plantes. Aquí ha brillat de nou la bona mà de la Francesca Garcia.
  5. Perquè és una exposició surt en part d’una crida oberta a persones de la ciutat que conservessin vestits de Rovira (una crida ben exitosa, que ha permès ampliar els fons propis) i rera aquesta invitació, la tossuderia i la vista de l’actual directora, Margarida Abras. És divertit veure l’exposició també a través dels noms inclosos en la procedència de les peces, com una mena de crònica rosa d’una Badalona segurament cada vegada més llunyana. L’exposició, per cert, està comissariada per Josep Casamartina i Parassols, impulsor i director de la Fundació Antoni de Montpalau –que reuneix una col·lecció tèxtil de més de 16.000 peces, majoritàriament d’alta costura- i ha estat també l’autor del llibre i el cocomissari de l’exposició, juntament amb Ismael Nuñez Muñoz.. Tot plegat molt ben recollit en el catàleg, que podria ser, de fet, el sisè motiu per veure l’exposició.

 

Petita hemeroteca, tots aquests articles són molt i molt interessants:

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *