No va ser fàcil, al principi, quan vam ‘entrar’ a Òmnium Badalona. El nostre objectiu era reconduir l’entitat allà on ens semblava que havia de fer millor servei i això volia dir entendre la mena de país i de ciutat on ens tocava viure. Aquesta és la història d’una història dins la història. Sembla una anècdota petita, però no ho és tant. El present apunt vol recordar quan vam decidir a Badalona apostar per el Quedem?, un programa de lleure per veure Catalunya (i en aquest cas Badalona) amb uns altres ulls, tot creant un espai comú entre gent diversa. 

A mi (com a president) i al meu equip més proper ens va costar convèncer a la junta local a la primera: El Quedem? era alguna cosa més que un programa interessant per a la ciutat, que era (o havia de ser) un programa indispensable, un instrument valuós que ens havia d’ajudar a respondre amb eloqüència i entusiasme als reptes de l’entitat a finals de segle. Era important aconseguir el consens suficient, perquè el Quedem? no era una activitat més, il·lustrava (o havia d’il·lustrar) un canvi profund. Passar de la ‘integració’ a la construcció conjunta de referents i valors. Passar del singular al plural i no perdre bous i esquelles. Vam trigar un any a aclarir-nos, i hi va jugar un paper clau el reforç de l’entitat amb gent com en Marcel Mauri, l’ara president, la Marta Borreguero, la incombustible Dolors Sabater… i a nivell nacional la complicitat d’una badalonina estimada, la Pilar Vallès, ‘inventora’ de l’artefacte.

A l’entitat, molts no acabaven de veure que centressim tants esforços en temes i públics que no ens eren habituals: “i així no farem el concurs literari?”, “la gent es queixa que ara fem menys coses pel soci”. Feia un temps que també teníem en marxa el voluntariat lingüístic (amb el CNL) i els tallers de lectura en català a les biblioteques, però amb el Quedem? vam desbloquejar una pila de coses i vam endreçar molts esforços, tot plegat fins a arribar allà on volíem: que Òmnium, la principal entitat cívica del país, tingués discurs en una qüestió social de gran pes estratègic i contribuir en aquesta veu des de la tercera ciutat del país, la nostra. La feina amb el grup de converses interculturals, el treball intensíssim fet des de l’entitat amb Badalona som tots, la participació a les comissions d’acollida i tantes altres coses. Tot això m’ha vingut al cap en donar un cop d’ull als projectes sobre cohesió que avui té en marxa el ‘dream team’ actual des de Badalona… projectes que han estat molt ben resumits en aquest vídeo que, per cert, paga la pena de redifondre.

No menystinguem l’enorme esforç invertit en aquests projectes i el paper cada vegada més central que té Òmnium en un àmbit clau de país, on abans era un autèntic extrany. Té un valor enorme. No ho oblidem, si us plau.