Sant Valentí i les noves pàtries

Els catalans políticament correctes no celebrem Sant Valentí –aquest invent del Corte Inglés, mussitem entre dents–, i està bé que sigui així. Està bé que aquí i arreu del món hi hagi gent que resisteixi la irresistible onada i que mantingui els seus focs en la nit: d’aquesta manera el món és com un cel estrellat a l’inversa, un indret més segur i hospitalari; milers, centenars de milers, milions de focs ens donen la benvinguda allà on anem, diversos, variats, sorprenents. Aquí tenim Sant Jordi, és clar, el nostre dia els enamorats. És la nostra diferència, el nostre petit foc, la nostra contribució a la benaurada constel·lació que ens aplega a tots. Però jo un dia com avui tinc un conflicte; un conflicte que he viscut, i que visc, amb prudent discreció (almenys fins avui, això de la discreció). Resulta que, finalment, Sant Valentí ha trobat el seu lloc en el meu paisatge sentimental: Sant Valentí és en Charlie Brown mirant la bústia fatalment buida mentre Snoopy rep totes les felicitacions i i el mira amb una crueltat que no he pogut oblidar mai; Sant Valentí és una cançó de doo woop (o Valentine’s Day, de l’Sprinsteen, inclosa en Tunnel of Love, l’últim disc que em va agradar del Boss); també és una pel·lícula romàntica d’aquelles que no arriben ni a estrenar-se i que un dia trobes al vídeoclub i dius… “mira, encara”. Sant Valentí és una de les noves pàtries que ens ofereix el món globalitzat: la pàtria del cel·lulòide, del còmic, del rock’n’roll. “Els catalans no celebrem Sant Valentí”: d’acord com a declaració d’intencions, però no com a descripció de la realitat. Sant Valentí no és un dia qualsevol i tampoc és només ‘aquest invent del Corte Inglés’, la nova conspiració de la germandat de la Visa… O en tot cas, ho és cada vegada menys. És un foc, un altre foc, un entre milers… imparable, imprevisible… ¿inevitable? Omnipresent, segur. Com gestionem la cultura de les fronteres difuses i els referents múltiples? Com ens ho fem per preservar el que és divers i únic en un món on tot va tan ràpid? Qui trobi la solució que m’enviï un correu-e, a mi i als milers de persones que ens preocupen aquestes coses.

Foto: Aquest matí, a l’Ikea. Per veure-la a major resolució, feu click aquí.

1 thought on “Sant Valentí i les noves pàtries

  1. Gràcies Oriol per haver-te decidit a escriure sobre Sant Valentí. Aquesta vegada ens has fet cas a les teves fans feisbukeres…
    Jo sóc de les que no celebro Sant Valentí , bé sí, celebro el sant del meu fillol.però això no compta… No m’agrada Sant Valentí, ja no m’agradaven les pel·lícules espanyoles en blanc i negre de Sant Valentí de quan jo era petita,no m’agrada que tot sigui de colr rosa i amb cors i totalment heterosexual i carrincló.
    Reivindico el Sant Jordi, no només perquè és nostre, sinó perquè inclou senzillesa:una rosa i no un ram, inclou indubtablement cultura: hi ha persones a Catalunya, i moltes, que només es compren un llibre a l’any, encara que a alguns ens sembli díficil de creure,  i ho fan per Sant Jordi! i inclou també igualtat: homes i dones reben roses i llibres.
    I el dia per la sorpresa, per la caixa de bombons, pel ram de flors, pel sopar romàntic que quedi obert, que ningú ens el marqui…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *