Diumenge Òmnium Cultural de Barcelonès Nord i l’Espai de Converses Interculturals vam coorganitzar l’espectacle “A tota veu, llengues del món”. La cita va consistir en una lectura de poemes d’arreu del món en la seva llengua original i en català. La lectura, acte ‘a-oficial’ de Sant Jordi 2009 a Badalona, va ser un èxit. Crec, a més, que ens mostra que, si bé és cert que encara ens queda molt per fer; ja no caminem d’esma, que hem superat la borrosa intuïció de fa uns anys que ens convidava a fer alguna cosa davant l’evidència d’una Badalona en ple procés de canvi. Ara sabem que la ciutat per la qual treballem és la que diumenge passat va ‘ocupar’ la plaça de la Vila per parlar moltes llengües, però que feia servir el català per passar d’una a l’altre, amb accents ben diversos; la Badalona en la qual una guitarra flamenca dóna pas a un poema d’un menorquí, Pons Ponç. La Badalona que aprèn a reconèixer-se en pells i cares que no són les dels avis i que té coses per explicar-se i versos per compartir en una rotllana. Els pessimistes diran que l'”A tota veu” és un oasi, una excepció. Naturalment. Però som idealistes, no enzes. Perquè… si va funcionar una vegada… per quina llei no escrita no hauria de funcionar-ne més? L'”A tota veu” de diumenge va servir per això mateix: per mostrar-nos que una Badalona com la que ens imaginem no només ‘pot funcionar’, sinó que… funciona!