L’Alexa Longueira, una noia nordamericana de quinze anys, estava escrivint un sms mentre caminava pel Victory Boulevard, d’Staten Island. Anava fent tan tranquila, fatalment atreta per la inquietant foscor que havia deixat al descobert una ‘tapa’ de serveis aixecada al mig del carrer. Algú devia estar reparant una conducció, o supervisant algun tram de clavegueres. Tan se val. L’Alexa va caure pel forat, a mig escriure una ‘n’, amb un xisclet mut, i en una sola mil·lèssima de segon es va enfadar (qui gosava destorbar-la?), es va espantar (el vertígen de la caiguda lliure no et deixa indiferent) i, finalment, va reflexionar: del diàleg sempre difícil entre virtualitat i realitat, de la futilitat de les nostres passes, del sentit de l’expressió ‘tocar de peus a terra’… Els pobres treballadors que van veure caure l’adolescent als seus peus anavien dient ‘I’m sorry, I’m sorry, I’m sorry’ i a dalt, rera aquell puntet de llum, la mare que xisclava, mentre dubtava si marcar el número de l’advocat o de l’ambulància. Pel que sembla, i segons denuncia la família, encara hi ha una bamba perduda en el putrefacte forat, però l’Alexa està bé. Així ho diu almenys la notícia de The Wired, que en cita una de MSBCN.