Els independentistes (no sé si molts o pocs) que fa temps defensem que el flamenc forma part de la nostra cultura i és un valor a defensar i protegir; els independentistes (no sé si molts o pocs) que posem l’accent en les complicitats dels nous (i sobretot ‘vells) vinguts amb el nostre projecte nacional i no només en les reticències i/o incomprensions; els independentistes (no sé si molts o pocs) que valorem una cultura potent que es mostra al món en català, castellà o anglès; els independentistes (no sé si molts o pocs) que treballem per la discussió (i superació) de dels patriotes de sempre per trobar espai als herois d’avui; els independentistes (no sé si pocs o molts) que no vam llegir l’alegria de molts catalans per la victòria de la ‘roja’ el juliol de 2010 com una ‘guerra de banderes’… Doncs bé, m’atreveixo a escriure que tots aquests independentistes, siguem molts o pocs, hauríem de donar les gràcies, Eduard Voltas per enriquir el debat nacional amb… (continua)
… “En castellà també, si us plau”, un article arriscat però important publicat avui. Una mirada generosa i intel·ligent, que se suma a la que ell ja va començar a desgranar a La tribu o l’estat del passat 22 de gener. L’article d’en Voltas ens interpel·la des del Diari Ara (no podia ser d’una altra manera, segurament) a la construcció d’un nou projecte nacional millor, més just i amb més oportunitats per tots i totes.
+ Més sobre el país i la seva construcció nacional en aquest apunt recent i en la categoria ‘país petit’ del meu blog. Al meu delicious, vaig guardant enllaços a articles que em semblen interessants i/o útils.
Com més llengues més riquesa i debats més rics.