Set de juny, dia de les eleccions al Parlament Europeu 2009. Fa unes poques hores, a Badalona, al barri de la Morera. He agafat una butlleta i just quan anava a posar-la dins del sobre he parat compte que el llistat de candidats que contenia era incomplet. No hi havia el cap de llista. M’he enfadat: ja sabia que el partit en qüestió –que participava d’una coalició en l’àmbit estatal– havia fet campanya al meu país amb el segon candidat (oblidant-se del número 1)… Però arribat el dia de les eleccions, i tenint en compte que les eleccions europees es convoquen a una sola circumscripció electoral per estat, esperava tenir a les mans el llistat complet abans de posar el paper al sobre. ¿Esperaven que votés sense saber a qui votava? Sembla que sí, tot i que s’han quedat amb les ganes. I em sap greu, perquè el candidat “R” representava una bona opció i jo havia havia entrat al col·legi amb el vot decidit. Decidit, sí, però després de molts dies de donar-hi voltes; jo, tot un votant volàtil; perquè tant el candidat “T” com el candidat “J” em temptaven amb molt bones raons. Però tornem al lloc dels fets. No hi ha bona participació sense informació. I l”oblit’ en la butlleta, no era gens innocent. Hi ha hagut altres formacions que també l’han perpretat, però en aquest cas m’ha semblat especialment greu si tenim en compte que el partit que anava a votar fa gala ben sovint de l’impuls de flamants processos participatius aquí i allà. És per això que ha acabat estripada, la butlleta. L’abstenció té moltes causes, d’acord. Però jo avui he estat a punt d’entornar-me’n a casa sense ni apropar-me a l’urna… i res, que m’ha semblat que valia la pena consignar aquest ‘votus interruptus‘ en el meu bloc. Amb modèstia, però amb sincera decepció. Per si algú en vol prendre nota.