No us ha passat alguna vegada? Anar per Catalunya (o per Espanya, i en algun moment també per Europa) i notar admiració i interès al dir que un és de Badalona, el bressol del basquetbol, la ciutat de la Penya.

El Club Joventut és indissociable a la projecció nacional, estatal i internacional que té i ha tingut la ciutat, al voltant del cor verd-i-negre s’articula un capital enorme que no ens podem permetre perdre perquè és exemple de moltes coses positives: independència, tenacitat, singularitat, identitat… cohesió!

Valors coneguts i reconeguts també (a vegades especialment, que ja se sap que sovint un no és profeta a la seva terra) fora del municipi ben conscients del model encara diferenciat del club i la seva vibrant afició.

La premsa esportiva assenyala cada any la importància de la ‘cantera’ verd-i-negra en el bàsquet professional… 500 nens participen anualment a l’Escola de Bàsquet, autèntic motor del projecte. A Badalona ho donem tot per suposat, però és realment excepcional la petja del club.

Ara la Penya viu, de nou, moments difícils; per bé que el club com a projecte esportiu és i pot ser sostenible. Estic convençut que la Penya i la seva gent sabrà trobar la manera, amb la complicitat de molts de redreçar el projecte i fer-lo més segur i més compromès encara amb la ciutat. És possible expressar aquest convenciment sense renunciar a la crítica o a l’exigència d’una nova manera de fer les coses.

De moment, però, crec que és just remarcar el sentit de responsabilitat de Jordi Villacampa i la junta de la Penya compromesos en aquests moments delicats pel club i que continuaran uns mesos fins a poder reconduir la situació.

El compromís a favor d’aquest model únic ens interpel·la a tots. Aviat serà l’ocasió de demostrar-ho. Estic segur que sabrem estar a l’altura.

Imatge: Sphera Sports.