📍 Publicat al Diari Línia el 15 de gener de 2025, l’article El Consorci del Besòs i l’urbanisme de sargidora explora els reptes i les oportunitats d’aquest ens estratègic en un moment crucial de la seva trajectòria. Amb 26 anys d’història, el Consorci ha evolucionat des d’una eina tècnica fins a una institució amb capacitat per abordar problemes estructurals del territori. L’article repassa els quatre grans reptes que afronta actualment, com la governança, la gestió del PDU de les Tres Xemeneies, la reactivació econòmica i el combat de la vulnerabilitat social, tot emmarcat en la necessitat d’un urbanisme col·laboratiu i respectuós. A més, s’hi plantegen propostes concretes per potenciar el paper del Consorci i el sentiment de pertinença del territori.
Continue readingCategory Archives: Badalona
Descomunal quotidianitat
En pocs llocs s’observa millor la descomunalitat de les tres xemeneies que des del carrer Àngel Guimerà del barri de Sant Crist de #Badalona. I trobo que està bé mirar-se-les des d’aquí, des de la trama urbana de la que formen part perquè són tan singulars que hem tendit a veure-les descontextualitzades, com si poguéssin tenir sentit sense les ciutats que les envolten. Un continu urbà orfe de projecte i impuls polític, en què, seguint el Besòs, es mantenen totes les llums vermelles de la pobresa i la desigualtat.
En parlava una mica en aquest apunt al blog, amb l’excusa del ‘Manifesta’ una de les notícies de l’any a la comarca (https://www.oriolllado.cat/entrenarlamirada/).
La foto que acompanya aquest text no és gran cosa, però sí que, penso, ajuda a transmetre alguna cosa, una mica com si fos un avís.
Ho deia el periodista Jordi Ribalaygue en mirar-se-la: “és una magnífica postal de Nadal del Barcelonès Nord”.
Bones festes!
Punt i final feliç al ‘cas antenes’
El ministeri fiscal ha retirat la seva acusació en el cas de les antenes a #Badalona. Punt i final en un tema que mai hagués hagut d’arribar fins a la sala de vistes. Quatre reflexions, comparties a xarxes just es va conèixer la notícia (el vídeo és de l’entrevista telefònica que m’han fet aquest matí):
- Estic molt content, el judici ha servit per demostrar (encara amb més claredat) quin va ser el meu paper en aquest assumpte i fiscalia ha respost retirant l’acusació. Punt i final.
- També estic enfadat, pel llarg temps en què l’acusació s’ha mantingut dempeus, amb importants efectes en la meva vida política i professional. És una pena avançada que a la vista de la precarietat dels fets de que se m’acusava resulta particularment injusta.
- Un agraïment a tota la gent que m’ha acompanyat durant tot aquest temps: al meu advocat, l’Andreu van den Eynde; a amics i amigues, a la família, i als companys del govern 2015-18 a Badalona. El convenciment en la innocència de Josep Duran (una abraçada, Josep!).
- Malgrat el regust agredolç que deixa tota aquesta causa, el servei públic val la pena! Jo vaig tenir la sort de servir la meva ciutat sis anys des del govern municipal, temps durant el qual vaig comprometre’m, en representació d’ERC, amb una altra manera de fer política, al servei de la gent. Vaig (vam) intentar-ho! Que ningú deixi d’intentar-ho!
L’Uri Soler a eldiario.es ho explica prou bé en aquest article. El Periódico o el Nacional n’han fet també seguiment diari i, naturalment, Badalona Comunicació.
Quan la TV local incomoda
Hi ha un fals dilema implícit en la polèmica que avui afecta els mitjans públics locals de Badalona (més en aquesta notícia del Línia). El govern del PP a la ciutat ha decidit retallar més de la meitat de la durada del magazine de tarda, el referent Badalona Tres60, i deixar-lo sense una de les seves característiques més rellevants, l’efervescent directe… i substituir-lo per una cara franquícia especialitzada en el debat crispat (ells en diuen divers) i sense un arrelament a la ciutat (ni pel que fa als professionals ni pel que fa a la temàtica). Estem parlant d’OpinaCat, amb Carlos Fuentes, precisament l’espai en què Xavier Garcia Albiol tan es va foguejar dialècticament abans de ser alcalde i que ell mateix va premiar en el seu primer període a l’alcaldia (quines casualitats!); l’espai que, sembla, ara també el tindrà d’alcalde-tertulià. L’argument esgrimit pel govern conservador actual és que és una qüestió d’audiència i que, és clar, qui es pot dir no a tenir més audiència?
Però és un fals dilema, deia al principi de l’article.
Per començar, Badalona Tres60 tenia en la seva franja i en la repetició una audiència estimable, molt per sobre altres produccions de televisions locals equivalents a Catalunya, i un impacte molt destacat en les desconnexions i material produït per a la Xarxa de Televisions Locals i que assegurava la projecció de la ciutat més enllà del terme municipal. I ho feia (continua)
Continue readingEntrenar la mirada
L’anomenada perifèria no descriu un territori de segona per si mateix sinó la relació de subordinació que un determinat indret té en una mirada determinada. Perifèria en relació a quin centre? A partir de quins criteris, o millor dit a partir de quines quotes de poder i influència, definim allò que va primer o va segon? No és ni neutral ni objectiu. A qui descriu la perifèria, per tant? Potser ens diu més coses del desconeixement o les prejudicis de la persona que l’empra, que d’aquella realitat que vol explicar.
Santa Coloma o Badalona són perifèria? Sí i no. Ho són en la mesura que se situen massa sovint al marge del relat principal i que la manera com són explicats és esquemàtica o estigmatitzadora, però no ho són en relació al seu pes o interès en la realitat d’un país.
Per sort, cada vegada és més difícil adduir desconeixement de la realitat diversa i potent del projecte col·lectiu en moviment que som; i, sembla evident, perquè així ens hi convida la realitat quan parem uns segons per observar-la, que el que hi ha són altres centralitats possibles; que tot és una qüestió de punts de vista, i quan més calidoscòpica sigui la nostra mirada més ric allò que hi veiem.
Tres bones notícies recents, en aquest exercici (perquè és un exercici) de treure’ns mandra i llocs comuns per mirar d’una altra manera la realitat que ens envolta. (continua)
Continue readingEl petit miracle de cada estiu
Un altre juliol. Toca agrair i reconèixer la tasca i el compromís de tantes monitores i monitors q un estiu més han assegurat casals, colònies i campaments divertits i enriquidors! Jovent + voluntariat, una estructura d’estat, q caldria fer més accessible (l’educació en el lleure és, tristament encara, un factor de desigualtat).
Gràcies, per la part q ens ha tocat, a l’equipàs increïble de l’esplai Cra-Crac de Badalona!
El poder dels petits detalls
Aquesta foto mostra la manera com l’Ateneu Sant Roc té cura dels materials q utilitza. Una petita gran lliçó, que implica compromís ambiental i capacitat organitzativa, i que posa l’accent en els detalls que, sumats, fan gran tota acció. El meu article al Línia d’aquest mes de maig al Línia va d’aprenentatges.
Continue reading20 minuts de reflexions sobre l’àrea metropolitana
Entrevista sobre els reptes de l’#EixBesòs a L’Espiell, de Ràdio Barberà, un programa singular a l’#àreametropolitana sobre ciutats i drets socials. Són una mica més de 20 minuts, si us interessa el tema crec que us interessarà. Hem parlat de desigualtats, eines que podrien servir de més (Consorci del Besòs), el repte de la governança i el gran repte de dir les coses pel seu nom, i l’oportunitat (malgrat tot) del Catalunya Media City al sector de les Tres Xemeneies. Un plaer l’entrevista, Òscar Blanco!
👇🏻Recupereu-lo:
Més sobre l’àrea metropolitana al blog en aquest enllaç.
‘Badalonisme’ per a no badalonins
+Article publicat al Crític, aquí.
“Badalonisme”: aquest és l’eslògan curt i aparentment neutre que, en la campanya del PP a Badalona al maig passat, jugava audaçment amb els colors corporatius dels seus rivals electorals, i amb el qual Xavier García Albiol va aconseguir un èxit electoral sense precedents, amb 18 dels 27 regidors presents al plenari. Des d’aquell moment, aquest “badalonisme” —entès com una declaració d’intencions que desborda sigles i ideologia— s’ha mantingut a la ciutat, tant de forma física (una gran lona amb el retrat de l’alcalde i la frase en qüestió continua presidint la plaça de la Vila) com ho ha fet en clau política (només cal repassar l’argumentari i el contraargumentari del govern i de l’oposició per veure la seva hegemonia abassegadora en el dia a dia al municipi). D’eslògan electoral a eix vertebrador del debat i de la política local, per tant.
Què hi ha rere aquest “badalonisme”? És realment, un moviment “sense ideologia”? És un fenomen nou en la sempre sorprenent política badalonina? És replicable? (continua)
Continue readingPerquè les coses triguen tant? Manual d’ús
[ ARTICLE PUBLICAT AL DIARI LÍNIA ]
Fa uns pocs dies, s’enderrocava el vergonyós i perillós mur que, al carrer d’Eduard Maristany, limitava la visibilitat i escanyava el pas de persones en un tram encara per urbanitzar del passeig marítim entre Badalona i Sant Adrià de Besòs… El govern badaloní celebrava l’ocasió com si es tractés d’una gran inauguració i no s’estalviava ni adjectius ni confeti. Era, certament, una bona notícia… però, a la vegada, també un trist indicador.
El fet serveix de recurrent exemple de la precària agenda transformadora de la ciutat que ha d’elevar a categoria d’històric l’enderroc d’un mur d’una antiga fàbrica. El llarg i tortuós procés per executar l’enrunament és una nova demostració de la rovellada capacitat de la maquinària municipal per fer front, en temps i forma, als problemes de la ciutat.
El cas és que l’hemeroteca al voltant de l’enderroc del mur que separa el sector de les Tres Xemeneies del carrer Eduard Maristany és copiosa i endinsa arrels en com a mínim fa una dècada. Des del 2014 fins avui trobem notícies que parlen d’enderroc imminent, apuntant sucessives i desacreditades dates en un continu marejador. (continua)
Continue reading