Deu anys del 12 d’octubre, a Badalona

Les línies següents són una crònica personal del 12 d’octubre a Badalona d’ara fa 10 anys, i de la tempesta política i judicial que va despertar. És un recorregut en forma de cronologia per un esdeveniment que, en part, podria funcionar com a pròleg de l’1 d’octubre d’un any més tard —en un cas i l’altre un organisme judicial prohibia l’obertura d’equipaments públics, fet que xocava amb l’exercici de drets fonamentals— i que, en tot cas, va tensionar la política local a Badalona i la curta vida d’un govern del canvi en què vaig participar com a tinent d’alcalde. Aquest text que publico avui forma part d’un llibre inèdit que he escrit sobre l’experiència d’aquell govern liderat per Dolors Sabater i format per Guanyem Badalona, ERC-Avancem MES i ICV-EUiA. Algunes fotos del moment acompanyen el text.

El 12 d’octubre de 2016, Badalona va segrestar els titulars dels principals mitjans de comunicació de l’Estat. Avui just fa 10 anys.

Un grup de sis regidors del govern d’aquell moment (quatre de Guanyem i dos d’ERC) va decidir obrir les dependències municipals el Día de la Fiesta Nacional, malgrat l’advertiment d’un jutge que, expressament, així ho prohibia. El titular del diari Ara de l’endemà expressava la contundència a tota columna: “Badalona desobeeix”, principal notícia del dia.

Però la foto que resta del moment és una altra. És la imatge del regidor Jose Téllez trencant una resolució judicial que prohibia obrir l’ajuntament davant d’un estol de càmeres, amb la meva cara de pòquer (o d’estupefacció, per fer servir l’adjectiu d’Iu Forn) d’acompanyant, com a company de govern i alcalde accidental. En Quim Torra ho explicava així en una piulada pocs minuts després d’haver-se produït el fet: “La foto d’@joseptellez estripant la res. judicial amb @oriolllado és una de les més importants del procés en lluita”.

Aquest text, exagerat per l’emotivitat pròpia d’aquells temps polítics, és, amb tot, un indicador eloqüent del moment, i de com la petita barqueta que en realitat era el nostre govern entrava de ple en el mar obert de les expectatives impossibles i se situava a les portes d’una gran tempesta que només podíem intuir. No ho sabíem encara, però faltava menys d’un any que la política del país saltaria pels aires enmig d’una onada repressiva inaudita, amb els fets de 2017.

Com havíem arribat a aquesta situació?

Continue reading →

Alegria (i compromís) al vol

És un instant, només, però el que compta és la seqüència que el fa possible. La foto és d’ahir, a l’arribada de colònies i campaments de l’Esplai Cra-crac de Badalona (tot i que el lloc, i l’esplai o cau aquí és una mica el de menys) i mostra en Quim, un dels monitors que ‘es jubila’ aixecat al vol per alguns dels nois i noies amb qui ha fet camí els darrers anys. És un acte d’alegria genuïna, però també, penso que principalment, d’agraïment. D’això va aquest petit text… que a partir d’un instant bonic reconstrueix una seqüència de compromisos i il·lusions teixida pel grup de monitores i monitors que han dedicat hores, energia, imaginació i molt d’amor a fer possible unes colònies i uns campaments que, segur, quedaran marcats al passaport vital de mainada i joves arreu.

Cada any escric una mica el mateix, però aquí la repetició té sentit, perquè el cor del missatge és ben vigent: primer, agraïment: el compromís i el rigor de tantes monitores i monitors que, un estiu rere l’altre, asseguren que els infants puguin fer casals, colònies i campaments segurs, divertits i enriquidors. Jovent i voluntariat quan sumen (sumen, sí; i de quina manera!) són una autèntica estructura d’estat.

Ho vaig començar a escriure el 2020, un estiu d’assenyalaments i estigmatitzacions, per reivindicar una història que s’explicava poc: la del rigor amb què monitores i monitors van fer possible el lleure enmig de la incertesa. Els anys següents la idea la vaig anat madurant, i viag fer guanyar pes a una segona part, menys amable: la feinada pendent perquè el lleure educatiu sigui, de veritat, a l’abast de tothom.

Perquè és un privilegi tenir uns equips tan compromesos i amb tanta energia — i, alhora, és un problema que l’accés a aquest lleure tingui encara un fort biaix de classe (per cert, quina gran feina aquí l’esplai Borinot de l’Ateneu de Sant Roc, i la motxilla de la Salut Alta).

Continue reading →

(Més) dades que proven la vulnerabilitat de Badalona

L’Àrea Metropolitana de Barcelona acaba de publicar L’AMB en Xifres 2026. La metròpoli en 100 indicadors, l’informe de l’Institut Metròpoli que radiografia amb dades la salut de la metròpoli. He agafat quatre dels indicadors de cohesió social i he situat Badalona —la tercera ciutat de l’àrea metropolitana— respecte dels 36 municipis que la componen. El resultat és clar: Badalona és també un dels municipis amb pitjors indicadors de cohesió social de tota la metròpoli.

Posició de Badalona en quatre indicadors de cohesió social, sobre els 36 municipis de l’AMB. Elaboració pròpia.

Continue reading →

Recuperem la cultura i els llibres a la fira de Sant Jordi de Badalona

+ARTICLE PUBLICAT A L’INDEPENDENT ORIGINALMENT

Una empresa de sabons al cor de la Fira de Sant Jordi gestionava multituds, mentre algunes de les entitats que al llarg de l’any organitzen presentacions i activitats literàries quedaven marginades a l’extrem de la fira, on amb prou feina arribava la gent; una parada amb llibres infantils d’editorial i qualitat dubtosa a tocar de la plaça de la Vila mentre les llibreries de la ciutat, que tanta feina fan els 365 dies de l’any, quedaven desconnectades a un racó de la Plaça Pompeu Fabra. Dues imatges que obliguen a una reflexió a Badalona que hauria d’interpel·lar el govern del PP (no soc optimista) però que, principalment, hauria de fer pensar (i actuar) al teixit cívic. Com podem recuperar una Fira de Sant Jordi cívic i cultural? Com assegurem una festa participativa, popular i que vagi més enllà de la penosa còpia de les ‘Ferias i Fiestas de Primavera y de San Anastasio’ en què corre el perill d’acabar caient.

Amb tot, abans de seguir, crec que està bé fer una mica d’història.

Continue reading →

La ciutat després del B9

Ja han passat unes setmanes des del desallotjament de l’antic Institut B9 a Badalona; prou temps per agafar una mínima perspectiva d’uns fets que han omplert titulars, minuts de ràdio i televisió, i incomptables interaccions a les xarxes.

Quina és la ciutat que emergeix d’aquella llarga matinada del 17 de desembre? (continua)

Continue reading →

El desallotjament de la solidaritat

“El desallotjament més gran de la història” o el fracàs social més gran de la política?

Convertir un drama humà en gasolina electoral no soluciona cap problema, només el desplaça i l’agreuja. Desallotjar persones sense oferir alternatives és protegir la desigualtat estructural. No acceptem marcs que ens volen petits i dividits; el futur es construeix des de la col·lectivitat.

Article d’urgència publicat avui al Línia:

Continue reading →

Política i salut mental: preguntes que incomoden

La reaparició de l’exalcalde de Badalona, Àlex Pastor, trencant el silenci sobre la seva abrupta sortida de la política arran de la seva detenció l’abril del 2020, ha posat sobre la taula un debat pendent i incòmode. Les seves dures confessions sobre la depressió i l’addicció a l’alcohol que patia, i la consegüent reducció a un simple estereotip per part de la societat, no només generen interès per la història personal, sinó que obliguen a una reflexió més profunda i necessària sobre la salut mental en el món polític.

Llegeix l’article publicat al diari Línia a continuació.

Continue reading →

La instrumentalització d’una crisi: el cas B9 a Badalona

[ Article publicat al Línia ]

El cas del B9 a Badalona, l’antic institut en desús que des de fa dos anys acull en un precari assentament diversos centenars de persones migrades en situació irregular, és la manifestació eloqüent d’una política de ciutadania fallida. Aquesta crisi humana la podem analitzar des de dues perspectives: la primera, des de la crua realitat del seu impacte dramàtic en la vida d’unes persones; i la segona, a partir de l’explotació política que se’n fa.

L’Amadou va ser una de les víctimes mortals de l’incendi de la nau ocupada d’El Gorg de 2020. Foto: O.L.

L’Amadou va ser una de les víctimes mortals de l’incendi de la nau ocupada d’El Gorg de 2020. Foto: O.L.

Aquest article se centra en aquest darrer angle i intenta ser una dissecció de l’estratègia comunicativa del govern del PP a Badalona, en un tema de gran pes en el seu projecte de ciutat (i en sintonia al relat de les noves dretes extremes a l’ús). Al voltant del campament al B9 trobem desplegat tot un seguit d’accions orientades a maximitzar beneficis polítics (no pas a solucionar res).

A continuació, algunes claus per entendre com funciona, a la manera d’un (hipotètic) manual:

Continue reading →

García Albiol, el gra i la palla

García Albiol, el bastó i la pastanaga, en expressió de Francesc Valls a El País, ha tornat a tenir els focus de l’actualitat nacional en les darreres setmanes. No ha estat el tardeo –exhibició de fast cultura per a les multituds marca de la casa– ni l’enèsima andanada contra l’immigrant pobre –amb què salpebra les seves xarxes socials–, sinó les entrevistes que va oferir a les dues ràdios públiques del país i en què, entre moltes altres qüestions, va reconèixer que el català mereix protecció perquè està en una situació complicada, i que ell està a favor de mesures per promocionar-lo. Es tracta d’un posicionament calculat? D’un error comunicatiu? D’una cínica frivolitat? (continua)

Continue reading →

Converses sota la figuera: cultura, vinya i compromís a la Vall de Betlem

El cicle Converses sota la Figuera, impulsat pel projecte cooperatiu Vall de Betlem i la Sargantana i que he tingut el plaer de moderar personalment aquest mes de juny, ha consolidat un espai de reflexió pausada, amb vincles intensos amb el territori, la cultura i la sostenibilitat a un dels cors més verds de l’àrea metropolitana, a pocs metres d’alguns dels barris més poblats d’Europa. Durant tres vespres de juny, sota l’ombra fresca d’una fantàstica figuera i amb la vinya de Sant Jeroni de la Murtra com a escenari, hem viscut una experiència que ha servit, més enllà de passar una bona estona —que en els temps que corren, ja seria un acte de per si prou meritori— sinó per reivindicar:

  1. L’agricultura a tocar de ciutat com a eina de transformació social, a través de la recuperació de la vinya i el paisatge a la falda de la Serralada de Marina. Cal més suport polític i administratiu efectiu, que entengui el retorn social d’aquestes iniciatives, i que les afavoreixi amb una estratègia apropiada. 
  2. La dignificació d’un patrimoni natural menystingut, com és la Vall de Betlem, amb un gran potencial ecològic, històric i cultural. Això requereix polítiques públiques ambicioses i valentes (en línia al que exposava en aquest apunt al meu blog fa unes setmanes).
  3. Veus valentes i singulars, com la de Rosa Rodon, amb una crítica ferma a l’excés de màrqueting en la gastronomia; o les de Roser Vernet i Júlia Viejobueno, que amb els seus llibres inclassificables ens recorden que la vida quotidiana també és un acte polític quan alinea idees i accions. I el pensament radicalment serè de Josep Maria Mallarach, que ens convida a reconciliar natura i cultura.
  4. Sant Jeroni de la Murtra com a espai viu de cultura: de pensament, de vi i de comunitat. Un lloc fantàstic on fer cultura. (continua)
Continue reading →