Les lliçons de tres (bones) notícies

Tres titulars de fa uns pocs dies a la comarca. El primer: la Constel·lació del Gorg, a Badalona, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del Barcelonès Nord, prefigurant un nou model de tinença en clau cooperativa cada vegada més habitual en altres zones del país, però que en aquesta part de l’àrea metropolitana encara no tenia un referent. El segon: el programa ACOL –acrònim d’acollida–, impulsat pel Govern, permet a les entitats socials contractar persones migrades que es troben enmig dels ‘kafkians’ processos de regularització. El Círcol i Càritas s’hi han acollit i ja han fet el primer i positiu balanç. El tercer: el festival itinerant d’arts contemporànies en català, el Límbic, es farà el maig d’aquest any a Santa Coloma de Gramenet, promogut per Òmnium Cultural situant el Baix Besòs en el mapa cultural del país.

Tres bones notícies que conviden a unes quantes reflexions, més enllà de la justificada satisfacció que, per elles mateixes, ens aporten: (continua llegint)

Continue reading

L’excés de llum encega

Badalona ha estat titular aquestes darreres setmanes al voltant d’un arbre, convertit a la desesperada en bandera d’un nou cicle polític a la ciutat i finalment evidència que l’indiscutible habilitat per generar titulars de l’alcalde de la ciutat no és, malgrat tot, un instrument infalible per dissimular tantes mancances i desigualtats (“i tan pobres com som”, deia el poeta). Però aquest no és l’enèssim article publicat a la ciutat sobre l’artefacte lluminós plantificat en la tossudament inhòspita Plaça Josep Tarradellas. Aquest és l’article, ja em permetreu el joc, sobre l’arbre que no ens deixa veure el bosc. O de com a vegades les llums —o més concretament, el seu excés— ens enceguen i ens impedeixen veure i gaudir el sentit més humà i cívic d’un Nadal entès com a metàfora d’allò que ens cohesiona com a ciutat.

Perquè és possible trobar als nostres barris i ciutats, desenes d’exemples d’un Nadal que va més enllà dels valors venuts al millor postor; un nadal alternatiu, que aconsegueix sonar amb harmonia enmig música estrident que sona en bucle des de la playlist més previsible; un nadal que es mostra malgrat les males còpies de Disney i que sobreviu a la gran orgia de consum i residus en què hem convertit aquests dies.

Tots aquests petits nadals al marge de la programació oficial i de l’omnipresent fil musical del capitalisme a l’ús conformen un itinerari –o un mapa, si ho preferiu– en què es mostren el compromís de ciutat i un sentit de comunitat que resisteix als algoritmes pensats per aixecar-nos la camisa i buidar-nos la cartera.

M’hi acompanyeu? (continua)

Continue reading

Mirant la ciutat (bon 2024!)

I d’altra banda, aquí una mena de balanç personal de l’any que ha acabat:

Han passat moltes coses en el meu 2023:

  1. he reactivat la meva carrera com a professional per compte propi, ja amb alguns projectes xulos en camí;
  2. he acabat el màster de l’Institut Metròpoli i he après a entendre millor la ciutat;
  3. he tornat a escriure anàlisi periodística (gràcies Sentit Crític);
  4. he continuat fent ràdio amb cançons per explicar el món a Badalona Matí;
  5. m’he reenganxat a Òmnium, mirant de trobar el meu espai per ajudar ciutat (#Badalona) i país;
  6. m’he tornat a aficionar a llegir el diari en paper i una mica com tots m’he sentit impotent amb tanta injustícia i tanta violència a prop i lluny de casa…
  7. Ah, i he vist molt de bàsquet amb el Círcol i la Penya;
  8. he fet un munt de fotos;
  9. he escoltat molta música;
  10. he llegit tot el que he pogut, fent un lloc a la novel·la gràfica;
  11. a casa hem jubilat el cotxe i ens hem passat a amb Som Mobilitat, per allò de que els petits canvis són poderosos.

Però m’han quedat un munt de coses per fer! Hola 2024! I que vingui la pluja!

Itinerari per la Badalona flamenca

Amb l’excusa del Dia Mundial del Flamenc, l’especial Cançons per explicar el món, a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, se centra aquest mes en aquesta expressió artística i la petja que ha deixat a la ciutat. Un itinerari en què descobrirem com Rosalía tenia com a referent el fons de flamenc de la Biblioteca de Sant Roc o els milers de persones que van acomiadar Camarón de la Isla en les seves darreres hores al voltant de l’Hospital Germans Trias i Pujol on va morir, un juliol de 1992. Hi ha un ecosistema a la ciutat –format per hermandades, peñas, tertúlias, aficionats, periodistes i, és clar, artistes!– que han generat un terreny molt fèrtil del qual han sortit grans noms com Miguel Poveda, el Yiyo o Jesús Carmona. Això i molt més al programa:

La ciutat sota el ‘relat’

– Article publicat al Línia.

Abans de començar, una advertència obligada. Aquest és el típic article en què un critica que es parli (massa) d’un determinat tema… parlant d’aquest tema (precisament). Però la cosa té, o hauria de tenir una dispensa, en la mesura que les línies que venen a continuació volen (ajudar a) plantejar una alternativa, un mecanisme de resposta a la pregunta que es va plantejant a la ciutat de Badalona en els darrers mesos: hi ha ciutat més enllà del que dicta la factoria de titulars de l’alcalde absolutíssim del municipi? 

La resposta és sí, que hi ha ciutat i no amb pocs problemes! I hi és, la ciutat, encara que la realitat del debat públic a les xarxes, als mitjans i fins i tot al plenari municipal s’entesti per terra mar i ‘X’ a convèncer-nos que no, que no hi ha ciutat més enllà de l’hegemonia de relat del PP i la seva capacitat per catalitzar tota discussió en còmodes i afavoridores (per ells) disjuntives: les darreres de les quals es conjuguen amb accent nadalenc: arbre gegant sí/no; tornemis sí/no. (continua llegint)

Continue reading

Nou focus per parlar d’ocupacions

Parlavem de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). No és un canvi de focus menor o innocent. Els darrers mesos hem viscut una mena de competició política a veure qui demanava més canvis legislatius o es dotava de més eines per fer front a l’emergència habitacional, però amb un estudiat (i descoratjador) canvi de subjecte a objecte. S’han promogut textos legislatius i diferents ajuntaments han posat en marxa unitats de resposta i fins i tot han definit regidories específiques. L’objectiu, però, no ha estat –ni és– el d’abordar el drama humà vinculat amb la dificultat d’un nombre cada vegada més gran dels nostres veïns i veïnes a un habitatge en condicions, sinó el de simplificar aquest repte colossal en una crua qüestió de seguretat al voltant de la gestió i conservació d’unes propietats. L’habitatge vist com una mercaderia, un capital, no pas com un dret. Doncs sí: vam començar parlant de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). 

Però no només això. Veiem cada vegada més com passem de puntetes per les raons estructurals que expliquen la crisi habitacional (la falta d’un parc de vivenda social, el col·lapse dels serveis socials, l’encariment de l’habitatge i els lloguers, les dificultats de regularització a que sotmetem una part de la ciutadania, la precarietat laboral que afecta en especial dones i joves…), mentre s’imposa un frívol seguidisme de les estratègies incendiàries de l’extrema dreta i els interessos empresarials de fons d’inversió i fabricants d’alarmes i que, a còpia, de tik tok han acabat arrossegant un ampli espectre polític. (continua)

Continue reading

Un Garcia Albiol amb moltes vides

La gent de ‘Política i Prosa’ em van encarregar un perfil sobre l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol. No va ser una feina fàcil (aconseguir la distància necessària, un repte); si en voleu llegir el resultat, aquí el teniu. Brillant com sempre la caricatura de Luis Grañena.

Per raons d’espai no va poder ‘entrar’ la seguent postdata:

Conec Xavier Garcia Albiol personalment: l’he tractat com a periodista (si fa o no fa
ell va començar en política en el mateix moment que jo entrava al periodisme local) i
políticament hem estat adversaris alguns anys. Durant molt de temps, vam ser veïns
del barri de la Morera. No he escrit aquest article com a expolític o des d’una òptica
partidista, sinó amb l’ànim d’entendre i situar el personatge per a la gent de dins i
fora la ciutat on visc, Badalona. Espero haver-me’n ensortit.

Continue reading

Itinerari gens patriòtic per no-llocs

Tornem-hi amb la secció Cançons per explicar el món, aquesta vegada amb un recorregut eclèctic i un pèl arriscat per vuit cançons que ens permeten reflexionar sobre la identitat i la pertienença a partir del no-lloc: del país inventat per Bert Kalmar i els germans Marxa amb Freedonia, al paisatge idealitzat dels inoblidables Family al “país de los sueños polares”, a l’utopia amb camisa hawaiana del Margaritaville de Jimmy Buffet o a l’Atlàntida d’Iggy Pop, tan mítica i tan llunyana. També el ‘no-lloc’ per antonomàsia, el Everybody knows this is nowhere de Neil Young, al lloc que podria ser qualsevol lloc d’Ani Di Franco i el seu clàssic Little Plastic Castle. Enmig, parades amb bons amfitrions com Joan Manuel Serrat o Elvis Prestley… que ens recorda que tots els ideals xoquen a vegades amb ‘adreces desconegudes’. Per cruel que sigui el ‘Return to sender’ no deixarem de buscar ideals –tinguin forma de país o de ciutat– fins a fer-los realitat.

L’estiu agreuja el col·lapse a Badalona

[ Article publicat a Línia Nord ]

Un 18,73% de la població de Badalona viu en zones altament vulnerables al canvi climàtic, i en especial a l’impacte de la calor. L’alta densitat de l’espai urbà, l’urbanisme desarticulat, el parc immobiliari envellit i precari i unes rendes en caiguda lliure i que afecten en especial col·lectius ja molt vulnerables (gent gran, famílies monoparentals…) expliquen una situació greu, especialment candent als districtes 4 i 6 (en què veiem barris com la Salut o Sant Roc). Són dades de l’estudi “La calor en un futur: Índex de vulnerabilitat al canvi climàtic”, elaborat per l’Institut Metròpoli i finançat per l’Àrea Metropolitana. La ciutat que ens espera haurà de saber donar una resposta a una realitat física cada vegada més hostil i amb un major impacte en la salut dels nostres veïns i veïnes.

Aquest estiu, en què la calor ha pulveritzat rècords a Catalunya, i també a la nostra ciutat, el termòmetre ha esdevingut el més cruel dit acusador per mostrar les vergonyes d’unes polítiques públiques insuficients, i que a Badalona s’han mostrat de nou a la ratlla del col·lapse i la fallida tècnica. (continua)

Continue reading

Els drets dels infants, tema crític

Badalona se la juga amb la infància els propers 4 anys. La gran tasca d’entitats com l’Ateneu de Sant Roc, el Centre Sant Jaume, la Salut Alta, la Fundació Germina, el Casal dels Infants, la Rotllana o ISOM cal que estigui emmarcada en una política municipal forta, que pugui articular i dotar de recursos temes tan crítics com els vinculats amb l’educació, l’habitatge, el lleure, la salut mental, l’alimentació… en definitiva, amb els drets dels infants.

El dels #dretsdelsinfants és un dels grans temes de mandat; no és en cap cas un tema més. Defugir l’assistencialisme i anar a les raons estructurals (serà clau escoltar tots els actors, Consell de la Joventut, Consell dels Infants… i sobretot la Taula de la Infància i l’Adolescència de Badalona, que endreça i promou una mirada estratratègica a reforçar. Caldrà seguir d’a prop el govern del PP a la ciutat.

Dues notícies recents:

👉Casals amb entrada lliure: el refugi de l’estiu per als nens del carrer (un tema d’Elisenda Colell per a El Periódico).
👉Oportunitats pels més vulnerables (un reportatge de Lorena Ferro per a La Vanguardia).

L’educació i el lleure educatiu són claus per una ciutat més justa. Es pot fer més.

I per ampliar el fil, fa uns mesos vaig fer aquest article (Drets grans per a ciutadans petits). . També podeu seguir tot el que fa i publica l’Institut de la Infància, les campanyes de la Fundació Bofilll o les accions de Fampas Badalona.