Maria Stuart d’Stefan Zweig (Segona Perifèria, 2026): Una altra de les grans biografies de Zweig: la combinació feliçment habitual d’intel·ligència, erudició, humanitat, ritme i afinat sentit de l’observació. Com passa en quasi totes les seves obres de ‘no-ficció’ es pot llegir també com un manual de ciència política (aquí molt centrada en el lideratge organitzacions complexes –partits polítics– i la gestió dels entorns), ben vigent.

“L’únic que ha salvat Maria Stuart d’aquest destí fosc i vil és la injustícia històrica d’Elisabet. És ella que ha engrandit la sort de la seva enemiga i, mirant d’humiliar-la, en realitat l’ha elevada i ha donat l’aura del martiri al seu cap cot.”

“La violència col·lectiva no triga a demostrar la seva superioritat.”

“Els esdeveniments històrics s’observen des d’un prisma erroni quan es jutgen des del còmode punt de vista de posteritat, que els té tots a la vista. A posteriori resulta massa fàcil titllar un vençut de boig només perquè gosà lliurar-se a un combat arriscat. En realitat, el desenllaç de la lluita entre aquelles dues dones penja d’un fil durant gairebé vint anys.”