L’Àrea Metropolitana de Barcelona acaba de publicar L’AMB en Xifres 2026. La metròpoli en 100 indicadors, l’informe de l’Institut Metròpoli que radiografia amb dades la salut de la metròpoli. He agafat quatre dels indicadors de cohesió social i he situat Badalona —la tercera ciutat de l’àrea metropolitana— respecte dels 36 municipis que la componen. El resultat és clar: Badalona és també un dels municipis amb pitjors indicadors de cohesió social de tota la metròpoli.
Posició de Badalona en quatre indicadors de cohesió social, sobre els 36 municipis de l’AMB. Elaboració pròpia.
Què mostra la infografia
Cada punt gris és un dels 36 municipis de l’AMB; el punt de color, Badalona. Com més a la dreta, pitjor. Els quatre indicadors expliquen, cadascun a la seva manera, la vulnerabilitat econòmica de la població:
- Transferències socials com a ingrés principal (26,9%): el percentatge de població que viu en llars on els ingressos principals són prestacions públiques —pensions, atur, ajuts—, no el treball. Badalona és el 4t municipi amb més dependència dels 36.
- Població amb ingressos inferiors a 7.500 € l’any (9,1%): un llindar de pobresa severa. També el 4t pitjor de l’AMB.
- Pobresa infantil (31,9%): la proporció de menors de 18 anys que viuen en llars amb renda per sota del 60% de la mediana espanyola. Gairebé un de cada tres infants badalonins. El 4t pitjor de l’AMB.
- Renda garantida de ciutadania (21,3‰): beneficiaris per cada mil habitants de la prestació d’ingressos mínims de la Generalitat. Aquí Badalona és el 3r municipi amb més dependència de tota la metròpoli, només per darrere de Badia del Vallès i Sant Adrià de Besòs.
En els quatre casos, Badalona no és el cas més extrem —aquest lloc l’ocupen Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet i Badia del Vallès—, però se situa sistemàticament al segon graó de vulnerabilitat, molt per damunt de la mitjana metropolitana.
Un matís important: no és una qüestió d’immigració
Val la pena aturar-s’hi, perquè sovint s’hi associa de manera automàtica. Badalona té menys població estrangera (18,4%) que la mitjana de l’AMB (21,3%). És a dir: presenta indicadors de renda pitjors que la mitjana tot i tenir menys pes de població estrangera que el conjunt metropolità. La vulnerabilitat és estructural —lligada al mercat laboral, a l’estructura urbana i a l’herència industrial— i comparteix un mateix eix, el Besòs, amb Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.
La mitjana amaga la fractura
Les dades municipals, a més, dissimulen una desigualtat interna que és de les més altes de Catalunya. Segons l’Índex Socioeconòmic Territorial de l’Idescat, Badalona és, juntament amb Girona, la ciutat amb més desigualtat interna del país: mentre al barri del Centre la renda voreja els 21.000 € per persona, a Sant Roc no arriba als 7.500 € —de les xifres més baixes de tot Catalunya—. Setanta punts de distància dins d’un mateix terme municipal.
Per què importen aquestes dades
Hi ha coses que a vegades donem frívolament per descomptades. Disposar de dades de qualitat al llarg del temps no només satisfà la curiositat: és una eina de governança fonamental. Sense una fotografia precisa i comparable, les polítiques socials naveguen a cegues. Publicacions com L’AMB en Xifres permeten mesurar on som, comparar-nos amb els veïns i, sobretot, exigir. Aquesta infografia és, modestament, un intent de fer-les llegibles. Ho explicava amb més detall en aquest article al meu Linkedin fa unes poques setmanes.
Per aprofundir: la mirada de l’Independent de Badalona
El periodisme local és clau per traduir aquestes xifres al terreny. L’Independent de Badalona ha fet una feina notable de context i lectura crítica de la publicació, amb tres peces que recomano:
- Badalona bat rècords de creixement demogràfic però es manté a la cua en renda i pateix un 31,9% de pobresa infantil — la lectura local directa de les mateixes dades: creua el rècord de creixement poblacional amb la persistència de la pobresa i posa el 31,9% de pobresa infantil al centre del debat.
- Badalona i Santa Coloma de Gramenet: dues ciutats veïnes, dues maneres d’entendre la cohesió social — una anàlisi comparativa de dos municipis de l’eix Besòs que comparteixen diagnòstic però divergeixen en les respostes polítiques a la vulnerabilitat.
- Badalona, la ciutat metropolitana més vulnerable a la calor extrema — afegeix la dimensió climàtica: connecta la vulnerabilitat social amb l’exposició a la calor, un risc que colpeja amb més força els barris i les llars amb menys recursos.
Dades: L’AMB en Xifres 2026 (Institut Metròpoli), a partir de l’INE (Atlas de renda 2023) i l’Idescat / Departament de Drets Socials (2024); Índex Socioeconòmic Territorial de l’Idescat (2022). Infografia d’elaboració pròpia, feta amb l’assistència de Claude (Anthropic).